tag:blogger.com,1999:blog-29471790154395671122024-02-19T17:53:42.391+01:00LA DISFÈMIA O TARTAMUDESA INFANTILNO S'HA DE DEIXAR PER DEMÀ EL QUÈ ES POT COMENÇAR A TRACTAR AVUI!Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.comBlogger13125tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-45220798145144427102012-11-16T17:32:00.004+01:002012-11-23T00:23:47.239+01:00PRESENTACIÓ<div style="text-align: justify;">
Aquest <b><i>bloc</i></b> ha estat <b><i>creat</i></b> per la <b><i>Gemma Cubero</i></b>, la <b><i>Belén López</i></b>, la <i><b>Marta Fajardo</b></i> i la <b><i>Ivet Altayó</i></b>, quatre <b><i>estudiants</i></b> del 3r curs del <b><i>Grau d'Educació Infantil</i></b>, impartit a la Universitat Autònoma de Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest <b style="font-style: italic;">espai </b>ha <b><i>sorgit</i></b> de la realització d'un <b><i>treball</i></b>, corresponent a l'assignatura de "<i>Dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament: escola inclusiva", </i>sobre les <b><i>Necessitats Específiques de Suport</i></b> <b><i>Educatiu </i></b>que els educadors/es poden trobar-se a l'aula, <i></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>Esperem</i></b> que <b><i>sigui </i></b>un <b><i>gran recurs</i></b> per a tots aquells <b><i>educadors/es</i></b> i <b><i>pares/mares</i></b> <b><i>interessats</i></b> en saber coneixements sobre el <b><i>trastorn de la disfèmia infantil</i></b> i, a més, que <b><i>participeu</i></b> en el bloc fent comentaris, suggerències, compartint idees, etc., ja que un dels objectius d'aquest espai és que entre tots anem construint coneixement i coneixent experiències sobre la disfèmia (o tartamudesa infantil).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: magenta; font-size: large;">Moltes gràcies per la vostra visita!</span><br />
<br />
</div>
<div class="prezi-player">
<style media="screen" type="text/css">.prezi-player { width: 550px; } .prezi-player-links { text-align: center; }</style><object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" height="400" id="prezi_-3shluc5b_u4" name="prezi_-3shluc5b_u4" width="550"><param name="movie" value="http://prezi.com/bin/preziloader.swf"/><param name="allowfullscreen" value="true"/><param name="allowFullScreenInteractive" value="true"/><param name="allowscriptaccess" value="always"/><param name="wmode" value="direct"/><param name="bgcolor" value="#ffffff"/><param name="flashvars" value="prezi_id=-3shluc5b_u4&lock_to_path=1&color=ffffff&autoplay=no&autohide_ctrls=0"/><embed id="preziEmbed_-3shluc5b_u4" name="preziEmbed_-3shluc5b_u4" src="http://prezi.com/bin/preziloader.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowFullScreenInteractive="true" allowscriptaccess="always" width="550" height="400" bgcolor="#ffffff" flashvars="prezi_id=-3shluc5b_u4&lock_to_path=1&color=ffffff&autoplay=no&autohide_ctrls=0"></embed></object><br />
<div class="prezi-player-links">
<a href="http://prezi.com/-3shluc5b_u4/la-disfemia-o-tartamudesa-infantil/" title="La disfèmia o tartamudesa infantil">La disfèmia o tartamudesa infantil</a> on <a href="http://prezi.com/">Prezi</a></div>
</div>
Marta Fajardohttp://www.blogger.com/profile/02305842442370578551noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-90343011173479903112012-11-15T15:00:00.000+01:002012-11-27T10:10:36.667+01:00QUÈ ÉS LA DISFÈMIA?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El terme <i><b>disfèmia</b></i> o <i><b>tartamudesa</b></i> <b><i>infantil</i></b> es caracteritza per una sèrie d'<b><i>interrupcions</i></b> <b><i>intermitents</i></b> i <b><i>involuntàries</i></b> del curs de la parla, conegudes com a <b><i>difluències</i></b>, les quals apareixen amb una <b><i>f</i><i>reqüència inusual</i></b>. De la mateixa manera, es poden observar <i><b>signes </b></i>d'<b><i>esforç</i></b> o <b><i>moviments </i></b>en alguna part del <b><i>cos </i></b>associats a les dificultats de la parla. El trastorn en qüestió pot variar en funció de les circumstàncies que envolten al nen/a mentre aquest parla (pressió comunicativa de la situació, l'actitud del interlocutor, el tema de conversa, etc.). Pot ser de <b><i>dos</i></b> <i><b>tipus</b></i>:</span></div>
<ol>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><i><b>Disfèmia progressiva:</b></i> és la més freqüent. Habitualment, comença a la primera infància, és a dir, entre els 2 i els 4 anys. Té un origen gradual.</span></li>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><i><b>Disfèmia adquirida:</b></i> pot succeir a qualsevol edat, un cop desenvolupat un patró de parla normal, i té un inici sobtat, imprevist. Aquest tipus de disfèmia pot estar associada a:</span></li>
<ul style="text-align: justify;">
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Trastorns neurològics:</i> com a conseqüència d'una lesió constatada al sistema nerviós central.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Trastorns psicològics:</i> com a conseqüència d'una experiència traumàtica forta, clarament establerta, i sol aparèixer habitualment de forma més tardana. </span></li>
</ul>
</ol>
<span style="font-family: inherit;"> </span> <div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6drprDggPcPPl_CBr8VJZZveEWlrqS8kHMTJAnriP633lz3njv6fYAzEDL92rZvj7hL9V85LdDTmtA_4QrFI1Ley2t1IlAF5KqQWcUQO8QqULhAnx-PQVT60CJJKVXbhY3qs_4iuEHo4/s1600/914-tartamudez-infantil-nino-tartamudo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="128" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6drprDggPcPPl_CBr8VJZZveEWlrqS8kHMTJAnriP633lz3njv6fYAzEDL92rZvj7hL9V85LdDTmtA_4QrFI1Ley2t1IlAF5KqQWcUQO8QqULhAnx-PQVT60CJJKVXbhY3qs_4iuEHo4/s320/914-tartamudez-infantil-nino-tartamudo.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-dI2vE32mvOI/UKIqWWMbeKI/AAAAAAAAAL4/B7ZJxWvnTbk/s1600/914-tartamudez-infantil-nino-tartamudo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: inherit;">Per tant, es tracta d'un <b><i>trastorn </i></b>del <b><i>llenguatge </i></b>i la <b><i>parla</i></b>, concretament, un trastorn relacionat amb la <i><b>fluïdesa </b></i>i el <i><b>ritme</b></i>. No obstant, hi ha altres trastorns relacionats amb el llenguatge i la parla, entre els quals es poden trobar:</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><i><b><span style="font-family: inherit;">Trastorns del llenguatge:</span></b></i></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Afàsies:</i> motora, sensorial, anomia, transcortical, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Síndromes específics:</i> agrafia, alèxia, sordesa de la paraula, etc.</span></li>
</ul>
<li><i><b><span style="font-family: inherit;">Trastorns específics del desenvolupament del llenguatge:</span></b></i></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Disfàsies</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Retard del llenguatge</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Trastorn lleus d'origen emocional o ambiental</i>.</span></li>
</ul>
<li><i><b><span style="font-family: inherit;">Trastorns del llenguatge associats a altres patologies:</span></b></i></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Associats a deficiència mental</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Associats a deficiències motores centrals</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Associats a autisme</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Associats a trastorns psicopatològics i psiquiàtrics</i>.</span></li>
</ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i><b>Trastorns de lectura i escriptura</b></i>:</span></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Dislèxies</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Trastorns de comprensió lectora</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Disgrafia</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Discalcúlia</i>.</span></li>
</ul>
<li><b><i><span style="font-family: inherit;">Trastorns d'audició:</span></i></b></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Sordeses</i>. </span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Hipoacúsies</i>.</span></li>
</ul>
<li><b><i><span style="font-family: inherit;">Trastorns de l'articulació:</span></i></b></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Dislàlies funcionals</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Disàrtries</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Disglòssies</i>.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Associats a altres trastorns</i>.</span></li>
</ul>
<li><b><i><span style="font-family: inherit;">Trastorns de veu:</span></i></b></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Trastorns de la fonació:</i> disfonies.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Trastorns de la ressonància:</i> rinolàlies.</span></li>
</ul>
<li><b><i><span style="font-family: inherit;">Trastorns específics del desenvolupament de la parla. </span></i></b></li>
</ul>
<br />
<center>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Qd_DpBE_-e8" width="420"></iframe></center>
Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-78069342432407076702012-11-14T21:35:00.000+01:002012-11-27T10:20:30.699+01:00SIGNES D'ALERTA I COMPORTAMENTS MÉS HABITUALS<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El trastorn es <i><b>manifesta </b></i>de <i><b>múltiples </b><b>formes</b></i>, les quals depenen de com aparegui el nen/a al llarg de la seva evolució i de les característiques que presenti en quant a la seva personalitat i temperament. Per una banda, els <i><b>signes </b></i>d'<i><b>alerta</b></i> que presenta la disfèmia o tartamudesa són els següents:</span></div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><b><i><span style="font-family: inherit;">Elements central de la parla del tartamut/da:</span></i></b></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;">Repeticions de sons, síl·labes, paraules o frases: "<i>Ti-ti-tinc ga-ga-gana</i>".</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Prolongació de sons, síl·labes, paraules o frases: "<i>M'agrada la xoooooocolata</i>".</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Bloqueigs audibles o silenciosos (pauses en la parla): "<i>C_omenço</i>".</span></li>
</ul>
<li><b><i><span style="font-family: inherit;">Manifestacions verbals i vocals secundàries:</span></i></b></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;">Baixa intensitat de veu, ritme monòton, parla "amb falset", excessiva velocitat o lentitud, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Circumloquis: "<i>Es va fer mal a la-a la i li feia mal...</i>".</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Substitucions de paraules.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Interjeccions: "<i>Ehh</i>", "<i>Ohh</i>", "<i>Mm</i>", etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Alteracions de la pronunciació: "<i>Ataracament</i>", en comptes de "<i>Atracament</i>".</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Paraules fragmentades o incompletes: "<i>Et to-et toca</i>".</span></li>
</ul>
</ul>
<span style="font-family: inherit;"> </span><div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS12E0x-0nNE7WbDTI34q6mzlSDnmRwPFTSXvuNepmotZl0gr1HMP7HDE3i8s2bVbo_DdRSz4BjWGsSeB_MtdBSLUtro2u2zaf_zv8obKsfLiHxcTeiG8K11kHgwq0Elc4CHNDWp7et2A/s1600/2012-11-14_171341.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiS12E0x-0nNE7WbDTI34q6mzlSDnmRwPFTSXvuNepmotZl0gr1HMP7HDE3i8s2bVbo_DdRSz4BjWGsSeB_MtdBSLUtro2u2zaf_zv8obKsfLiHxcTeiG8K11kHgwq0Elc4CHNDWp7et2A/s320/2012-11-14_171341.png" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: inherit;"> </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Per altra banda, els <b><i>comportaments </i></b>més <b><i>habituals </i></b>que tenen les persones que presenten aquest tipus de trastorn són els següents:</span></div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><span style="font-family: inherit;"> <b><i>Respostes motores:</i></b></span></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Sons anòmals:</i> respiració sorollosa, xiulets, esclafits, esbufecs, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Ganyotes facials: </i>parpelleig, moviments d'ulls, front arrugat, llavis comprimits, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Posició i moviments del cap:</i> cap estirat, pobre contacte ocular, mirades disperses, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Moviments</i> de coll, braços, mans, cames o peus associats a la parla.</span></li>
</ul>
<li><b><i><span style="font-family: inherit;">Reaccions emocionals:</span></i></b></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Pors condicionades a:</i> paraules, sorolls, situacions, persones, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Emocions durant els tartamudeigs:</i> ansietat, frustració, culpa, vergonya, depressió, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Actituds negatives</i> cap a la parla, cap a sí mateix i les seves capacitats, baixa autoestima, etc.</span></li>
</ul>
<li><i><b><span style="font-family: inherit;">Respostes fisiològiques:</span></b></i></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Respiració:</i> intents de parlar durant la inspiració, baixa taxa respiratòria, parades completes momentànies de la respiració, irregularitats en la successió de cicles respiratoris, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Fonació:</i> excessiva tensió muscular de la laringe, irregularitats en el ritme de vibració de les cordes vocals, fixacions momentànies de les cordes vocals en posició oberta o tancada, contracció simultània dels músculs abductor i adductor de la laringe, etc.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;"><i>Articulació:</i> descoordinació entre articulació i fonació, moviments lents i imprecisos dels músculs articulatoris, elevada tensió dels músculs articulatoris, tremolors en els músculs articulatoris, etc.</span></li>
</ul>
<li><i><b><span style="font-family: inherit;">Conductes d'escapament:</span></b></i></li>
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;">Substitució de paraules.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Anticipació de paraules perilloses i recerca de substituts o circumloquis.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Aplaçament de la paraula temuda.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Parlar més ràpid.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Utilitzar frases més curtes o més simples. Contestacions breus.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Acabar aviat les converses.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Parlar en un to molt baix.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Preparar les frases amb antelació.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Intents de forçar l'articulació.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">No mantenir contacte ocular.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">No iniciar conversacions ni fer preguntes.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Evitar parlar amb desconeguts o persones d'autoritat.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Evitar parlar d'un mateix i dels seus sentiments i emocions.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Dir "no sé" en comptes de contestar.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Parla plana, desproveïda d'afecte.</span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">No parlar ni llegir en públic. </span></li>
<li><span style="font-family: inherit;">Poca participació a classe. Timidesa extrema.</span></li>
</ul>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJEt2EQysKZ4uoJAgKk3MmRlv7TYrgG8_hyJb0ChY3aVxiLE5_DEOrvTy4QVRF898Y9KI16O9JUR1sV_YJBFVJaEckKuttJD-7QEmupquNAAD78n1DL1_4c-k6pTOdUL4U1d1u1jb3-0/s1600/tartamudez_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKJEt2EQysKZ4uoJAgKk3MmRlv7TYrgG8_hyJb0ChY3aVxiLE5_DEOrvTy4QVRF898Y9KI16O9JUR1sV_YJBFVJaEckKuttJD-7QEmupquNAAD78n1DL1_4c-k6pTOdUL4U1d1u1jb3-0/s320/tartamudez_0.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-75130916362035347582012-11-13T22:55:00.000+01:002012-11-27T10:22:52.663+01:00QUINES SÓN LES SEVES CAUSES?<div style="text-align: justify;">
Les <i><b>causes </b></i>de la disfèmia són encara <b><i>desconegudes</i></b>. No obstant, les investigacions apuntes a què l'origen del trastorn es deu a múltiples factors, els quals fan referència a <i><b>aspectes </b><b>genètics</b></i>, <b><i>biològics</i></b>, <b><i>lingüístics</i></b>, <b><i>psicològics </i></b>i <i><b>ambiental</b></i>. A continuació, s'expliquen cada un d'aquests factors:</div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><u>Factors genètics:</u> hi ha una <b><i>predisposició hereditària</i></b> de la tartamudesa, és a dir, hi ha transmissió genètica, ja que és molt més freqüent la tartamudesa entre nens/es que tenen familiars pròxims tartamuts i, a més, aquelles parelles en les quals un dels membres és tartamut tenen majors probabilitats de tenir un fill/a amb aquest mateix trastorn. No obstant, hi ha <b><i>discussió </i></b>sobre si el què s'<b><i>hereta</i></b> és una <b><i>menor habilitat</i></b> per a la <b><i>fluïdesa </i></b>(sobre la qual haurien d'actuar altres factors ambientals per a què el trastorn es manifesti) o <b><i>alguna altra anomalia estructural</i></b> o <b><i>funcional</i></b> responsable dels tartamudeigs. A més, alguns dels <b><i>factors </i></b>relacionats amb la <b><i>recuperació espontània</i></b> o la <b><i>persistència </i></b>de la <b><i>tartamudesa </i></b>són també <b>heretats</b>, ja que, com han demostrat nombrosos estudis, els nens/es que tenen familiars amb tartamudesa crònica acostumen a mantenir el trastorn, mentre que si els familiars s'han recuperat, el pronòstic serà més favorable per a aquests nens/es. Per tant, existeix <b><i>predisposició genètica</i></b> per a l'<b><i>aparició</i></b> del <b><i>trastorn </i></b>i la seva posterior <b><i>evolució</i></b>. De la mateixa manera, diverses <b><i>investigacions plantegen</i></b> que:</li>
<ul>
<li>El problema es presenta de 5 a 10 vegades més en homes que en dones.</li>
<li>Si les dones pateixen disfèmia, els familiars tenen major risc de patir aquest trastorn.</li>
<li>No sembla que existeixi relació entre la gravetat de la disfèmia i el número de persones que pateixen disfèmia a la família.</li>
<li>El número de dones que es recuperen espontàniament és més alt en comparació amb el dels homes (66% dones i 46% homes).</li>
</ul>
<li><u>Factors biològics:</u> en general, no hi ha cap evidència que algun dels processos citats a continuació sigui l'origen de la disfèmia. Cal plantejar que el trastorn té una base, que de forma aïllada o en combinació amb altres factors pot afavorir l'aparició de la disfèmia. Entre els <b><i>mecanismes fisiològics</i></b> més explorats, es troben aquells que es centren en:</li>
<ul>
<li><b><i>El processament cerebral del llenguatge i la parla</i>:</b> a partir de diversos estudis, es suggereix que les persones amb tartamudesa presenten una sobreactivació generalitzada del sistema motor cortical i cerebel·lós, mentre que les àrees de processament auditiu presenten certa inhibició. Aquestes <b><i>diferències interhemisfèriques</i></b> apareixen només a la <b><i>parla</i></b> <b><i>espontània </i></b>i a la <b><i>lectura </i></b>en <b><i>veu alta</i></b>.</li>
<li><b><i>Control motriu de la parla i coordinació entre els sistemes fonedor, respiratori i motor:</i></b></li>
<ul>
<li>Una part de les persones tartamudes reacciona davant les situacions d'estrès comunicatiu amb un augment de <b><i>tensió </i></b>als <b><i>músculs implicats</i></b> en la <b><i>parla</i></b>. Es tracta d'un individu que, al parlar, tensa excessivament els llavis, la llengua i la glotis, impedint que els moviments articulatoris flueixin correctament i provocant el bloqueig.</li>
<li>En les persones tartamudes, amb cada <b><i>repetició </i></b>del <b><i>so </i></b>o la <b><i>síl·laba bloquejada</i></b>, el <b><i>to</i></b> dels seus <b><i>músculs articulatoris augmenta</i></b>, dificultant la dicció de la parla.</li>
<li>Les persones tartamudes presenten <b><i>majors temps</i></b> de <b><i>reacció davant estímuls verbals</i></b>, fet que provoca una major lentitud en el inici de la parla, especialment en determinats contextos. </li>
<li>Les persones amb problemes de fluïdesa presenten una <b><i>major duració</i></b> de la <b><i>dicció </i></b>de <b><i>cada síl·laba</i></b> i del <b><i>interval entre</i></b> un <b><i>fonema </i></b>i el <b><i>següent</i></b>, un <b><i>major desplaçament</i></b> dels <b><i>òrgans </i></b>implicats en la <b><i>producció </i></b>de cada <b><i>so </i></b>i una <b><i>major asincronia</i></b> en els <b><i>moviments </i></b>de <b><i>llavis </i></b>i <b><i>mandíbula</i></b>.</li>
<li>Les persones amb tartamudesa tenen <b><i>menys destresa</i></b> <b><i>motriu </i></b>de la <b><i>parla </i></b>que les persones no tartamudes, entenent per aquest concepte un conjunt de processos cognitius, motors i perceptius apresos i automatitzats.</li>
</ul>
<li><b><i>Retroalimentació perceptiva de la parla:</i></b></li>
<ul>
<li><b><i>Poca sensibilitat propioceptiva</i></b> i <b><i>sinestèsica </i></b>dels moviments de la parla.</li>
<li><b><i>Predomini </i></b>de la <b><i>via aèria</i></b> en el <i><b>control </b></i>de la <b><i>parla </i></b>i, per tant, no hi ha coordinació entre els tres sistemes de retroalimentació (via aèria, via òssia i via sinestèsica), per la qual cosa la fluïdesa es deteriora.</li>
<li><b><i>Dèficits </i></b>en l'activitat de l'<b><i>oïda mitjana</i></b>.</li>
<li><b><i>Processament central auditiu</i></b> diferent.</li>
<li><b><i>Temps necessari</i></b> per a <b><i>distingir dos sons més llargs</i></b>.</li>
<li><b><i>Major angle</i></b> de <b><i>fase </i></b>en les <b><i>freqüències </i></b>dels <b><i>sons</i></b>: interferències aèries i òssies. </li>
</ul>
</ul>
<li><u>Factors psicolingüístics:</u></li>
<ul>
<li>El <b><i>rendiment lingüístic</i></b> i la <b><i>fluïdesa </i></b>estan <b><i>relacionats</i></b>. D'aquesta manera, alguns nens/es desenvolupen un sistema de llenguatge i parla més fràgils degut a algun tipus de deficiència en els mecanismes d'integració cerebral que medien entre la codificació verbal i la seva execució motora. Aquesta fragilitat pot ser la base de l'aparició de símptomes de tartamudesa o altres problemes de fluïdesa.</li>
<li>Existeix una <b><i>relació </i></b>entre <b><i>paràmetres fonològics</i></b>, <b><i>lèxics </i></b>i <b><i>sintàctics </i></b>amb les <b><i>difluències</i></b>. D'aquesta manera, són més freqüents els tartamudeigs en sons, síl·labes, paraules i frases inicials, en síl·labes accentuades i en paraules que comencen per consonant, igual que en paraules llargues poc freqüents. A més, es cometen més errors en emissions de major complexitat lingüística, en oracions més llargues o amb major número de frases subordinades.</li>
<ul>
<li>La <b><i>relació </i></b>entre <b><i>tartamudeigs</i></b> i <b><i>factors fonològics</i></b> pot <b><i>explicar-se</i></b> per una <b><i>asincronia</i></b> en la <b><i>planificació </i></b>i <b><i>codificació </i></b>de les <b><i>síl·labes</i></b>, ja que la persona tartamuda pot identificar i produir el fonema inicial d'una paraula determinada, però no la seva pronunciació completa.</li>
<li>També s'ha proposat una <b><i>major </i></b>"<b><i>lentitud</i></b>" i <b><i>menor precisió</i></b> en els <b><i>tartamudeigs </i></b>per la <b><i>selecció lèxica</i></b> de les <b><i>paraules </i></b>a mesura que es va desenvolupant el discurs.</li>
<li>La <b><i>relació </i></b>entre <b><i>factors sintàctics</i></b> i <b><i>tartamudeigs </i></b>s'atribueix a una <i><b>major latència</b></i> <b><i>temporal </i></b>en la <b><i>planificació inicial</i></b> de la <b><i>primera frase</i></b> i a una <b><i>major </i><i>dificultat </i></b>per <b><i>ajustar</i></b> i <b><i>adequar </i></b>les <b><i>frases següents</i></b>.</li>
</ul>
<li>Una de les <b><i>teories psicolingüístiques</i></b> és la <b><i>hipòtesi </i></b>de la <b><i>reparació encoberta</i></b>. Segons aquesta teoria, les difluències de la tartamudesa provenen d'un dèficit en la construcció del pla prearticulatori o en els primers instants de la mateixa. En concret, el problema de les persones amb tartamudesa s'atribueix a una excessiva lentitud en la codificació fonològica, deguda a una retardada activació i selecció correcta dels lexemes. Aquest retard condueix a errors en l'elaboració del pla fonètic, que són corregits mitjançant conductes que impliquen posposar i reiniciar el discurs, donat lloc a difluències tipus tartamudesa. Per tant, la tartamudesa no és l'error, sinó la solució o reparació d'aquests errors.</li>
</ul>
<li><u>Factors psicològics:</u> aquests factors són <b><i>importants </i></b>per <b><i>explicar </i></b>el <b><i>desenvolupament</i></b>, la <b><i>cronificació </i></b>i el <b><i>manteniment </i></b>de la <b><i>tartamudesa</i></b>, i no el seu origen. Es divideixen en:</li>
<ul>
<li><i><b>Condicionament clàssic, operant i aprenentatge social en la tartamudesa:</b></i></li>
<ul>
<li>Des del punt de vista de l'<i><b>aprenentatge instrumental</b></i>, les persones amb tartamudesa <b><i>desenvolupen </i></b>una sèrie de <b><i>mecanismes </i></b>per <b><i>afrontar </i></b>els <b><i>bloquejos</i></b>, basats en els <b><i>condicionaments </i><i>d'escapament</i></b> (repeticions, esforç muscular per parlar, moviments associats, etc.) i en els <b><i>d'evitació</i></b> (respiració ràpida, substitució de paraules, ús de muletes i circumloquis, etc.), i <b><i>mantinguts</i></b> per <b><i>reforçament negatiu</i></b>. No obstant, aquest tipus de condicionaments (clàssic i operant) augmenten la freqüència de les conductes associades a aquest tipus de trastorn de parla.</li>
<li>A més, és probable que moltes de les <b><i>percepcions</i></b>, <b><i>actituds </i></b>i <b><i>creences </i></b>de les <b><i>persones</i></b> <b><i>tartamudes entorn</i></b> a la seva <b><i>deficiència</i></b>, a la seva <b><i>pròpia imatge</i></b> i a les seves <b><i>habilitats </i></b>per la <b><i>parla </i></b>i la <b><i>comunicació </i></b>es vagin <b><i>adquirint </i></b>principalment per <b><i>mecanismes </i></b>d'<b><i>aprenentatge observacional</i></b>, primer a partir de les reaccions dels seus pares davant la tartamudesa i, després, pel comportament d'educadors/es, amics/gues i professionals de la salut i el llenguatge.</li>
</ul>
<li><b><i>Variables cognitives i emocionals:</i></b></li>
<ul>
<li>Determinades <b><i>claus ambientals</i></b> que de forma més o menys conscient <b><i>recorden </i></b>al disfèmic els seus <b><i>anteriors errors</i></b> i revifen la <b><i>presència mental</i></b> de la seva <b><i>tartamudesa</i></b> poden ser un factor important en l'aparició dels problemes de fluïdesa.</li>
<li>Els aspectes cognitius i socials estan molt relacionats amb la tartamudes establerta. Per una banda, hi ha les <b><i>expectatives </i></b>sobre el <b><i>tartamudeig immediat</i></b>, el <b><i>desgrat </i></b>davant la <b><i>pròpia tartamudesa</i></b> i els <b><i>intents </i></b>per <b><i>evitar-la</i></b>, els quals <b><i>afavoreixen </i></b>el <b><i>condicionament</i></b>, les <b><i>idees irracionals</i></b> i <b><i>negatives </i></b>sobre un <b><i>futur condicionat</i></b> per la <b><i>falta de fluïdesa</i></b>. Per altra banda, hi ha els <b><i>efectes </i></b>que <b><i>sobre </i></b>la <b><i>persona tartamuda</i></b> <b><i>causa percebre</i></b> en les <b><i>altres persones</i></b> aquestes <b><i>mateixes actituds</i></b> cap a la seva <b><i>forma de parlar</i></b>, de manera que les emocions negatives desagradables que es creen en la persona tartamuda i els seus interlocutors poden reduir la comunicació entre ells i dificultar l'aprenentatge d'habilitats socials i de relació.</li>
<li>Una teoria que recull la influència de les variables cognitives en el manteniment i cronificació de la tartamudesa és la <b><i>hipòtesi </i></b>de la <b><i>reacció anticipatòria d'esforç</i></b>, la qual defensa que la <b><i>falta de fluïdesa afecta</i></b>, des de molt aviat, el <b><i>sistema de creences</i></b> del <b><i>nen/a</i></b> amb la <b><i>convicció </i></b>que <b><i>parlar </i></b>és una <b><i>tasca difícil</i></b>. Aquesta mateixa teoria suposa que les creences sobre la dificultat de la parla, tot allò desagradable de la tartamudesa i la necessitat d'evitar els bloqueigs no són només conseqüència de la falta de fluïdesa, sinó que també poden causar-la i serveixen per mantenir-la i perpetuar-la.</li>
</ul>
<li><b><i>Variables de personalitat:</i></b> <b><i>no </i></b>existeixen <b><i>diferències </i></b>en els trets de personalitat entre les <b><i>persones que presenten tartamudesa</i></b> i les que no en presenten. No obstant, si que existeixen <b><i>comportaments a evitar</i></b>, <b><i>menors habilitats socials</i></b> i certa <b><i>ansietat social</i></b> en persones tartamudes concretes, tot i que no pot establir-se com a norma. Per tant, les <b><i>variables </i></b>de <b><i>personalitat </i></b>són <b><i>conseqüència </i></b>de la <b><i>tartamudesa </i></b>i no la causa. A més, les persones amb tartamudesa <b><i>atribueixen </i></b>els seus <b><i>problemes de parla</i></b> a la seva incapacitat <b><i>per parlar bé</i></b>, i els seus <b><i>períodes de fluïdesa</i></b> a <b><i>variables externes</i></b> que <b><i>no </i></b>estan <b><i>sota </i></b>el <b><i>seu control</i></b>. De la mateixa manera, aquestes persones <b><i>creuen </i></b>que <b><i>parlar </i></b>és <b><i>molt difícil</i></b> perquè no posseeixen les habilitats necessàries per a fer-ho i serà difícil que les adquireixin en un futur. Per tant, hi ha dues variables que si estan relacionades amb el desenvolupament de la tartamudesa: les <b><i>expectatives d'eficàcia</i></b> i l'<b><i>atribució</i></b> del <b><i>control</i></b>.</li>
</ul>
<li><u>Factors ambientals:</u></li>
<ul>
<li>El <b><i>nivell socioeconòmic</i></b>, l'<b><i>estil</i></b> de <b><i>vida social</i></b> i <b><i>cultural</i></b>, la <b><i>grandària </i></b>de la <b><i>família </i></b>o el <b><i>lloc </i></b>que <b><i>ocupa </i></b>el <b><i>nen/a disfèmic</i></b> dins dels fills/es <b><i>no </i></b>tenen cap <b><i>relació </i></b>amb l'<b><i>origen</i></b> ni el <b><i>desenvolupament </i></b>de la <b><i>tartamudesa</i></b>. Succeeix el mateix quan es consideren variables com la intel·ligència, el nivell d'aspiracions professional o qualsevol altra aptitud dels progenitors.</li>
<li>No obstant, la <b><i>interacció pares/mares-fills/es</i></b> i la <b><i>reacció paternal cap</i></b> als <b><i>tartamudeigs </i></b>si que tenen <b><i>relació </i></b>amb el <b><i>desenvolupament </i></b>de la <b><i>tartamudesa</i></b>. Alguns comportaments com criticar la manera de parlar, interrompre el discurs, no deixar que acabi la frase o la paraula, o demanar-li que forci l'articulació, contribueixen a cronificar el problema. De la mateixa manera, existeixen determinats patrons comunicatius que posen a proba les habilitats de fluïdesa i comunicació, com ara fer massa preguntes, obligar-li a parlar en públic, demanar-li explicacions quan està molt nerviós, etc., i que es constitueixen en fonts de pressió ambiental sobre el desenvolupament de la fluïdesa.</li>
<li>Hi ha dades que indiquen que la <b><i>influència </i></b>de les <b><i>correccions </i></b>i els <b><i>consells </i><i>sobre </i></b>la <b><i>parla</i></b> que <b><i>fan</i></b> els <b><i>pares als</i></b> seus <b><i>fills/es disfèmics no</i></b> són <b><i>sempre negatius</i></b> i, en molts casos, estan relacionats amb la recuperació espontània.</li>
<li>Les <b><i>característiques </i></b>de la <b><i>parla </i></b>dels <b><i>pares/mares</i></b> poden tenir alguna <b><i>influència </i></b>sobre el <b><i>desenvolupament </i></b>de la <b><i>fluïdesa </i></b>i la <b><i>tartamudesa</i></b>. Per tant, han de ser objecte d'intervenció preventiva o prescriptiva sobre l'ambient del nen/a tartamut/da o amb risc de ser-ho.</li>
<li>En resum, el paper dels <b><i>factors ambientals</i></b> es centra més en els <b><i>processos de desenvolupament</i></b> de la tartamudesa que en el seu origen.</li>
</ul>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0gSkzHdhDsL-LaHBXmdAjWH5Fg-USbypbLxgpuijzR2WlWTQF5QlSUadAS4ysGn1BKJKGOX_-IuQHJVBfFDrG8OGIxHJLvtRNyU7X3ZH3przBmANTkiQs0pIOVqHz8x-6OoaFLNN-iII/s1600/capture_47.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0gSkzHdhDsL-LaHBXmdAjWH5Fg-USbypbLxgpuijzR2WlWTQF5QlSUadAS4ysGn1BKJKGOX_-IuQHJVBfFDrG8OGIxHJLvtRNyU7X3ZH3przBmANTkiQs0pIOVqHz8x-6OoaFLNN-iII/s320/capture_47.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
En definitiva, està generalment acceptat que la <b><i>tartamudesa </i></b>és una <b><i>predisposició genètica</i></b> i <b><i>multicausal</i></b>, ja que poden intervenir <b><i>factors biològics</i></b>, <b><i>lingüístics</i></b>, <b><i>psicològics </i></b>i <b><i>ambientals</i></b>. Per tant, són molts els factors que, <b><i>combinats</i></b>, porten a la tartamudesa.</div>
Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-14795367503692294742012-11-12T22:57:00.000+01:002012-11-19T12:57:02.084+01:00ALTRES TRASTORNS ASSOCIATS<div style="text-align: justify;">
La <b><i>disfèmia</i></b> (o tartamudesa) s'associa amb els trastorns de fluïdesa i ritme, el qual és un concepte més ampli que engloba uns altres tipus de trastorns, com ara la <i><b>taquifèmia</b></i>. D'aquesta manera, la <i><b>taquifèmia </b></i>s'entén com un trastorn, tant del processament de la parla com del llenguatge, que es caracteritza per una parla ràpida, dirítmica, esporàdica, desorganitzada i, freqüentment, amb errors d'articulació. Les persones que la pateixen són completament inconscients de la dificultat i no les preocupa. L'acceleració de la parla no sempre està present, però el trastorn del llenguatge quasi sempre apareix. El trastorn presenta diferents <i><b>manifestacions</b></i>, les quals engloben <b><i>símptomes </i></b>en les següents <i><b>dimensions</b></i>:</div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><i><b>Cognitiva:</b></i> pobre control, inadequada organització dels pensaments, baix nivell d'atenció, impulsivitat (verbal i no verbal), etc.</li>
<li><i><b>Lingüística:</b></i> a nivell perceptiu s'observen dificultats en l'escola i trastorns en la lectura. Les dificultats en l'expressió són més clares: problemes en la sintaxi, freqüents interjeccions i revisions, paraules comodins, etc. En l'escriptura, es produeixen errors semblants: escriptura desestructurada amb omissió de lletres i síl·labes, i canvis de paraules.</li>
<li><b><i>Pragmàtica:</i></b> no respecten adequadament els torns de paraula i no mantenen els temes de conversa.</li>
<li><b><i>De parla:</i></b> canvis bruscs en la velocitat de la parla o el volum de la veu. Això dóna la impressió d'una parla difluent, sense que necessariament existeixi tartamudesa. També, com a símptoma pot ser la taquilàlia, les equivocacions a l'hora d'utilitzar les paraules, els errors articulatoris i els errors de parla com, per exemple, les deformacions i omissions de sons, reducció de grups consonàntics, etc.</li>
<li><b><i>Motriu:</i></b> presència de dèficits, tant en motricitat grossa com en motricitat fina. A nivell de motricitat de parla, són freqüents les repeticions de síl·labes, paraules i frases. A més, altres símptomes motrius són la respiració dirítmica i els problemes per a coordinar respiració i fonació. </li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<i><b>Altres </b><b>trastorns </b></i>del <b><i>llenguatge </i></b>i de la <i><b>parla </b></i>que presenten <b><i>símptomes semblants</i></b> a la disfèmia o <i><b>problemes </b></i>de <b><i>fluïdesa </i></b>són els que es presenten a continuació:</div>
<ul style="text-align: justify;">
<li><b><i>Afàsia expressiva:</i></b> pèrdua parcial o total del llenguatge expressiu com a resultat d'algun tipus de lesió al sistema nerviós central. Aquestes persones solen presentar problemes persistents de fluïdesa. D'aquesta manera, amb freqüència experimenten dificultats per trobar les paraules i tracten de compensar-ho amb substitucions o circumloquis.</li>
<li><b><i>Apràxia de la parla:</i></b> pèrdua o deteriorament de la coordinació i seqüència dels moviments de la parla. Com a conseqüència del problema, poden aparèixer problemes de fluïdesa.</li>
<li><i><b>Disàrtria:</b> </i>trastorn de l'articulació com a resultat d'alguna lesió neurològica, les conseqüències del qual són alteracions en el to o el moviment dels músculs fonedors. Determinats sons o conjunts de sons deixen de produir-se correctament o es veuen suprimits o substituïts per altres. També poden presentar-se problemes de respiració, fonació o prosòdia que provoquen pauses irregulars, absència de síl·labes o sons i ganyotes facials.</li>
<li><b><i>Difonia espàstica:</i></b> es tracta d'una contracció involuntària en la musculatura laríngia que produeix símptomes similars a la tartamudesa.</li>
<li><b><i>Retard del llenguatge:</i></b> en alguns nens/es amb retard del llenguatge poden aparèixer certes difluències associades a dificultats per a pronunciar certs fonemes, síl·labes o paraules.</li>
<li><b><i>Síndrome de la Tourette:</i></b> desordre neurològic caracteritzat per la presència de tics i moviments o frases involuntàries. Trastorn que apareix abans dels 18 anys i es relaciona amb un anormal metabolisme de la dopamina. La tercera part de les persones amb aquest síndrome tartamudegen. </li>
</ul>
<center>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="236" src="http://www.youtube.com/embed/r94eylYvI3E" width="420"></iframe></center>
Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-24226639108558351802012-11-11T22:57:00.000+01:002012-11-27T10:15:57.454+01:00DIFERÈNCIES AMB ALTRES DIFICULTATS O TRASTORNS AFINS<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Quan els nens/es estan <b><i>aprenent </i></b>a <b><i>parlar</i></b>, la <b><i>disfèmia </i></b>o la <b><i>taquifèmia
</i></b>poden ser <b><i>aspectes </i></b>d'un <b><i>desenvolupament </i><i>lingüístic normal</i></b>, els quals
desapareixeran per sí sols. No obstant, en <b><i>alguns casos</i></b>, poden sorgir <b><i>
anomalies </i></b>en el <i><b>desenvolupament lingüístic</b></i> que, en els infants, poden <b><i>
desencadenar </i></b>en <b><i>trastorns </i></b>de la <b><i>parla </i></b>i del <b><i>llenguatge</i></b>. Aquests casos
requereixen un tractament apropiat. Per tant, els <b><i>educadors/es</i></b> i altres
<b><i>especialistes</i></b> (logopedes, psicòlegs, pediatres, etc.) han d'<b><i>observar</i></b>
detalladament l'<i><b>evolució</b></i> del <i><b>desenvolupament lingüístic</b></i> dels nens/es per
tal de diferenciar si es tracta d'un desenvolupament lingüístic normal o d'un
desenvolupament lingüístic amb anomalies.<i> </i> </span><br />
<br />
<span style="font-family: inherit;">Per una banda, en el cas que
els <b><i>educadors/es</i></b> i altres <b><i>especialistes detectin anomalies</i></b> en el
<b><i>desenvolupament lingüístic</i></b> d'un nen/a, han de saber <b><i>diferenciar </i></b>entre
els <b><i>diferents tipus</i></b> de <b><i>trastorns</i></b> de la <b><i>parla</i></b> i/o del <b><i>llenguatge</i></b>,
concretament, entre la <b><i>disfèmia</i></b> i la <b><i>taquifèmia</i></b>. A
diferència de la disfèmia, la <b><i>taquifèmia</i></b> presenta els <b><i>símptomes </i></b>d'un <b><i>
trastorn combinat</i></b> de la <b><i>parla </i></b>i del <b><i>llenguatge</i></b>. La taquifèmia afecta a
la fluïdesa verbal i es caracteritza perquè la <b><i>parla s'accelera</i></b>, hi ha
<b><i>sons </i></b>que <b><i>no s'articulen</i></b> i el <b><i>discurs </i></b>és <b><i>poc comprensible</i></b>. D'aquesta
manera, la parla sembla atropellada i la pronunciació no resulta clara.
Al contrari que amb la disfèmia, la <b><i>parla millora</i></b> quan el nen/a es
comunica amb persones desconegudes o quan rep atenció, és a dir, qual
l'<b><i>afectat es concentra</i></b> en el <b><i>procés </i></b>de la <b><i>parla</i></b>. A més, la <b><i>taquifèmia </i></b>no
provoca la repetició de sons ni interrupcions en el flux verbal. No
obstant, en molts casos <b><i>obstaculitza </i></b>el <b><i>desenvolupament lingüístic</i></b> de
l'infant. L'afectat pot donar mostres d'una <b><i>personalitat impulsiva</i></b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: inherit;">A continuació, es mostren dues <b><i>taules </i></b>on es poden observar les <b><i>diferències </i></b>de diversos aspectes entre el <b><i>trastorn </i></b>de la <b><i>disfèmia</i></b> i el de la <b><i>taquifèmia</i></b>. Aquestes diferències es basen en les investigacions i els estudis dels següents autors: Dalton i Hardcastle (1977) i Weiss (1964).</span><br />
<ul>
<li><span style="font-family: inherit;"><b><i>Diferències </i></b>en la <b><i>falta </i></b>de <b><i>suavitat </i></b>en les <b><i>transicions </i></b>en <b><i>disfèmics</i></b> i <b><i>taquifèmics</i></b>. Segons Dalton i Hardcastle (1977): </span></li>
</ul>
<span style="font-family: inherit;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsijLeOa8CLuYU0xsrxpJ-6Rg-Mmlr6XRzT7mkWLVGXTTG8g_hgN7WcOhe4PEM8_YM88CciBcwcgcf5-czY8z2mmYfs29vlYK-_0r-_vOOgQCb8DuSeOd2tY_P2e1-E5ntjkpwW-DkYo4/s1600/2012-11-13_131554.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsijLeOa8CLuYU0xsrxpJ-6Rg-Mmlr6XRzT7mkWLVGXTTG8g_hgN7WcOhe4PEM8_YM88CciBcwcgcf5-czY8z2mmYfs29vlYK-_0r-_vOOgQCb8DuSeOd2tY_P2e1-E5ntjkpwW-DkYo4/s1600/2012-11-13_131554.png" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li> <b><i>Diferències </i></b>entre <b><i>disfèmics </i></b>i <b><i>taquifèmics</i></b>. Segons Weiss (1964):</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyt0nz-d_1n-H3FV3I3DxbhIDodw4L4Ym9F5Sd1W23BZowAfkB0jbaMHEHkQd_SBE3d0v0PrXH8IvL-lcfuhcATaaej0SX6aIn7GA8OWuqjayV0XzOJ8Fx4D292nSL7jIBrRSt4JnSgXY/s1600/2012-11-13_131655.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="368" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyt0nz-d_1n-H3FV3I3DxbhIDodw4L4Ym9F5Sd1W23BZowAfkB0jbaMHEHkQd_SBE3d0v0PrXH8IvL-lcfuhcATaaej0SX6aIn7GA8OWuqjayV0XzOJ8Fx4D292nSL7jIBrRSt4JnSgXY/s400/2012-11-13_131655.png" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-5uawc4GCF1U/UKI_YwAxmKI/AAAAAAAAAMQ/Uqvj6YONWa4/s1600/2012-11-13_131655.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Per altra banda, un altre dels problemes que es troben a l'hora de determinar si els errors de fluïdesa que presenta un infant (de 2 a 6 anys) són propis d'una <b><i>difluència normal</i></b> o indiquen que es tracta d'un cas de <b><i>tartamudesa primerenca</i></b>. Els nens/es amb tartamudesa tenen el doble d'errors que els nens/es amb difluència normal i, per tant, la diferència entre els dos casos és que els <b><i>nens/es amb tartamudesa</i></b> repeteixen síl·labes i paraules monosil·làbiques, i el seu discurs presenta prolongacions i bloquejos amb tensió. En canvi, els <b><i>nens/es amb difluència normal</i></b> repeteixen paraules de dos o més síl·labes i frases, fan servir interjeccions o revisions. A continuació, es mostra una <b><i>taula </i></b>amb les <b><i>diferències </i></b>entre la <b><i>difluència normal</i></b> i la <b><i>tartamudesa primerenca</i></b>:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADfTLoBz54aFURPJ1gj0ZSYnrjs1vQTACMrDmeIUfST7UazsHpjp38dL8knwtCrV-a7KN48z_vhTS7RY82lMhqKDmVkMsEYe5lg_MNn-374YSFXmvAWza-a7QtJ_v02jp4c1R-yQpQDw/s1600/2012-11-13_131857.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgADfTLoBz54aFURPJ1gj0ZSYnrjs1vQTACMrDmeIUfST7UazsHpjp38dL8knwtCrV-a7KN48z_vhTS7RY82lMhqKDmVkMsEYe5lg_MNn-374YSFXmvAWza-a7QtJ_v02jp4c1R-yQpQDw/s1600/2012-11-13_131857.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-16289835069644859042012-11-10T22:57:00.000+01:002012-11-27T10:26:56.584+01:00PRONÒSTIC EVOLUTIU<div style="text-align: justify;">
La <i><b>disfèmia </b></i>presenta <i><b>diferents manifestacions</b></i> al llarg del seu <i><b>desenvolupament</b></i>, des de l'etapa de la infantesa fins a l'etapa adulta. Per aquest motiu, s'han realitzat diverses <b><i>classificacions </i></b>de les etapes del trastorn des del seu inici, les quals coincideixen amb el plantejament que les faltes de fluïdesa apareixen, en la seva forma més simple, des del començament de la dificultat i durant l'adquisició del llenguatge i la parla, i que es van complicant en funció de determinats factors (ambientals, del desenvolupament, psicosocials, etc.).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'aquesta manera i atenent a l'<b><i>etapa</i></b> d'<b><i>educació infantil</i></b> (dels 0 als 6 anys), hi ha <b><i>diversos nivells</i></b> de <b><i>desenvolupament </i></b>i de <b><i>gravetat </i></b>del <b><i>trastorn </i></b>en qüestió, els quals es presenten a continuació:</div>
<ol style="text-align: justify;">
<li><b><i>Fase inicial o difluència normal</i></b> (entre els <b><i>2 </i></b>i els <b><i>6 anys</i></b>): un cop es passa aquest tram d'edat, les possibilitats que la dificultat es produeixi disminueixen progressivament. Els casos que apareixen en adults solen ser sobtats i associats a un trauma psicològic o a una lesió cerebral. A més, les nenes comencen a tartamudejar abans que els nens. Existeixen <b><i>dos tipus d'inici</i></b>: el <i>inici gradual</i> (és el més habitual i es caracteritza per un increment progressiu en la freqüència de les prolongacions i repeticions) i el <i>inici sobtat</i> (es caracteritza per una freqüència alta de bloqueigs des del principi i per una tensió a l'hora de parlar). El <i><b>tipus d'inici</b></i> <b><i>no </i></b>sembla <b><i>relacionat </i></b>amb l'<b><i>evolució posterior</i></b> del trastorn, és a dir, no tenen pitjor pronòstic els casos amb un inici sobtat. En aquesta fase, els <b><i>errors</i></b> consisteixen en <b><i>repeticions </i></b>de <b><i>síl·labes</i></b> o <b><i>paraules </i></b>i <b><i>rectificacions</i></b>, i <b><i>no </i></b>s'observen <b><i>moviments</i></b> <b><i>associats</i></b>. Les <b><i>dificultats </i></b>es <b><i>relacionen </i></b>amb el <b><i>desenvolupament normal</i></b>, ja que el nen/a està aprenent a controlar la seva parla a nivell motor o adquirint i integrant les regles de l'ús social del llenguatge. A més, les <b><i>característiques evolutives</i></b> de la difluència normal són:</li>
<ul>
<li>La dificultat de parlar és variable. Hi ha períodes de parla normal o difluent (en setmanes o mesos). Existeix un alt percentatge de recuperació espontània.</li>
<li>El nen/a tartamudeja més quan està excitat, enfadat, en situacions específiques o concretes d'estrès o pressió comunicativa. </li>
</ul>
<ul>
<li>Els errors de la parla són fonamentalment repeticions al principi de l'oració. Es repeteixen síl·labes i també paraules completes, com per exemple: però, i, que, jo i amb.</li>
<li>El nen/a no es mostra preocupat per les seves dificultats. No obstant, es pot sentir frustrat quan tartamudeja i pot no voler parlar o dir que no pot fer-ho. Aquestes reaccions són la resposta a una experiència de dificultat. </li>
</ul>
<li><b><i>Disfèmia límit</i></b> (entre els <b><i>2 </i></b>i els <b><i>6 anys</i></b>): característica d'un <b><i>major número d'errors</i></b> (en més d'un 10% de les emissions), i sorgeixen <b><i>noves dificultats</i></b>. El nen/a comença a <b><i>partir paraules</i></b>, però encara <b><i>no </i></b>existeixen <b><i>indicadors de tensió</i></b>.</li>
<li><b><i>Disfèmia establerta: inicial</i></b> (entre els <b><i>2 </i></b>i els <b><i>8 anys</i></b>): el més important és la presència d'<b><i>indicadors</i></b> de <b><i>tensió </i></b>a la <b><i>cara </i></b>i inclús a la <b><i>resta </i></b>del <b><i>cos</i></b>, els quals es fan evidents amb moviments d'esforç associats a la parla. La parla és ràpida i amb esforç. També és freqüent que el nen/a mostri <b><i>frustració </i></b>i <b><i>consciència </i></b>de les <b><i>seves dificultats</i></b> i, a vegades, ja es considera tartamut/-da. El trastorn es manifesta habitualment i, a més, es dóna en les parts principals del discurs: noms, verbs, adjectius i adverbis.</li>
</ol>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHmg52K3oBlfND0cPqsY9uTa7mgW7qaoa-kYe2qjgz2bd7qrqVrxYEBMXt6OpEL7POU5yxHxQBnMNZfVjjj0c-xXx1xj-edbPmFXNlDws5cV634ZBsVGQaLHCUolyLGzxk-Vr0H2GA7SI/s1600/2008091248tartamudez_300_879160035.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHmg52K3oBlfND0cPqsY9uTa7mgW7qaoa-kYe2qjgz2bd7qrqVrxYEBMXt6OpEL7POU5yxHxQBnMNZfVjjj0c-xXx1xj-edbPmFXNlDws5cV634ZBsVGQaLHCUolyLGzxk-Vr0H2GA7SI/s1600/2008091248tartamudez_300_879160035.jpg" /></a></div>
<br />
En <b><i>resum</i></b>, el <b><i>pronòstic evolutiu</i></b> del trastorn de la disfèmia:</div>
<ul style="text-align: justify;">
<li>El <b><i>desenvolupament </i></b>de la <b><i>parla </i></b>i del <b><i>llenguatge </i></b>por afavorir l'<b><i>aparició</i></b> de les primeres <b><i>difluències</i></b>.</li>
<li>El tipus d'<b><i>errors difereixen</i></b> d'un nen/a a un altre/a i <i>varien </i>al llarg del desenvolupament.</li>
<li>Entre els <b><i>3 </i></b>i els <b><i>5 anys</i></b>, el <b><i>problema </i></b>pot remetre <b><i>espontàniament </i></b>o <b><i>desaparèixer </i></b>a l'any o any i mig d'haver començat.</li>
<li>Els <b><i>factors ambientals</i></b> i d'<b><i>estrès</i></b> en la <b><i>vida </i></b>del <b><i>nen/a</i></b> <b><i>repercuteixen </i></b>en el <b><i>manteniment </i></b>i <b><i>cronicitat </i></b>de la <b><i>disfèmia</i></b>.</li>
<li>La <b><i>història </i></b>d'<b><i>experiències negatives</i></b> en la <b><i>comunicació </i></b>influeix en el nen/a per a <b><i>desenvolupar</i></b> <b><i>sentiments </i></b>associats a la parla i a situacions comunicatives. </li>
<li>Gran part dels <b><i>nens/es difluents</i></b> arriben a <b><i>adquirir </i></b>la <b><i>fluïdesa </i><i>abans </i></b>de l'<b><i>adolescència</i></b>.</li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
Els <b><i>factors claus</i></b> per el <b><i>desenvolupament </i></b>i el <b><i>manteniment </i></b>de la <b><i>disfèmia </i></b>són els següents:</div>
<ul style="text-align: justify;">
<li>El desenvolupament general del nen/a, incloent la seva parla i destresa del llenguatge.</li>
<li>L'actitud del nen/a enfront les seves dificultats de fluïdesa.</li>
<li>La reacció de les persones importants per a la comunicació del nen/a.</li>
<li>La reacció emotiva del nen/a enfront l'actitud que prenen les persones significatives del seu entorn sobre la seva expressió.</li>
<li>Pressions en el seu entorn.</li>
<li>La naturalitat, freqüència i severitat de la no fluïdesa en el nen/a.</li>
</ul>
També, un <b><i>aspecte </i></b>a <b><i>destacar </i></b>en aquest apartat és el <b><i>pronòstic de recuperació</i></b>, ja que a més de les característiques evolutives, existeixen altres factors que influeixen en la desaparició del trastorn. Quant més aviat els educadors/es i altres especialistes (logopedes, psicòlegs, pediatres, etc.) identifiquin els elements que augmenten el risc de patir difluències a llarg termini i desenvolupin estratègies per a intervenir de forma primerenca, més possibilitats hi haurà de prevenir un problema de disfèmia crònica.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El <b><i>pronòstic de recuperació</i></b> segons el <b><i>moment </i></b>d'<b><i>intervenció</i></b> és el que es troba a continuació:</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">És alt (82%) si s'orienta als pares o altres tutors abans dels 5 anys.</li>
<li style="text-align: justify;">És més baix (37%) si l'avaluació és posterior als 5 anys.</li>
<li style="text-align: justify;">Es recupera abans si s'avalua 4 mesos després del inici del trastorn.</li>
<li style="text-align: justify;">No es recupera si s'avalua 19 mesos després del inici del trastorn.</li>
</ul>
<br />
<center>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/Vwx3IygusBQ" width="420"></iframe></center>
Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-83116451579568470462012-11-09T22:58:00.000+01:002012-11-23T10:02:27.612+01:00ORIENTACIONS EDUCATIVES<div style="text-align: justify;">
Quan el/la <b><i>docent observa</i></b> i <b><i>detecta</i></b> que un dels seus alumnes té <b><i>dificultats en la parla</i></b>, ha de <b><i>seguir </i></b>les <b><i>següents orientacions</i></b>: </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<ol>
<li><b><i>Informar</i></b> a la <i style="font-weight: bold;">família</i>.<i style="font-weight: bold;"> </i></li>
<li><i style="font-weight: bold;">Consulta preventiva </i>amb l'<b><i>especialista</i></b> del trastorn en qüestió i <b><i>entrevista</i></b> entre <b><i>aquest</i></b>, l'<i><b>infant</b></i> i la seva <b><i>família</i></b>, per tal d'intercanviar informació i que l'especialista realitzi el procés d'avaluació-intervenció.<i style="font-weight: bold;"> </i></li>
<li><i style="font-weight: bold;">Tractament </i>i <b><i>intervenció</i></b> <i style="font-weight: bold;">conjunta</i> entre els/les <b><i>especialistes</i></b>, els <b><i>educadors/es</i></b> i les respectives <i style="font-weight: bold;">famílies</i>. </li>
</ol>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWmzfwqII9Qd3O-icFLOdXQbkdAuolnRsYZh0apRr1FVhMyp89AzBZYiGiqrcOpjr-KnboyNdRIJqiJ-_eF5ImCp3NJWkPJxnQFT2pT00py1cXBJvlX74yYv3hjWnxvVAl4JP7GKBJ7L8O/s1600/tartamudezZZ.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWmzfwqII9Qd3O-icFLOdXQbkdAuolnRsYZh0apRr1FVhMyp89AzBZYiGiqrcOpjr-KnboyNdRIJqiJ-_eF5ImCp3NJWkPJxnQFT2pT00py1cXBJvlX74yYv3hjWnxvVAl4JP7GKBJ7L8O/s200/tartamudezZZ.jpg" width="147" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3eh94vKGP7ILv-_yXwAJDb0bmM_Np4c799ixtyh_lYgE50xP0jUJTHiXA9x6goBul5gU4s2QSkiQQ0fIrS-PDzUjckY8sCMny2LoANg3UqORnH6WbnWPp0oR5Fdj8mujMMBLEJvNBe2YR/s1600/img_servicio3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="161" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3eh94vKGP7ILv-_yXwAJDb0bmM_Np4c799ixtyh_lYgE50xP0jUJTHiXA9x6goBul5gU4s2QSkiQQ0fIrS-PDzUjckY8sCMny2LoANg3UqORnH6WbnWPp0oR5Fdj8mujMMBLEJvNBe2YR/s320/img_servicio3.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El <b><i>tractament</i></b> de la disfèmia és <b><i>divers</i></b>, és a dir, per a <b><i>cada tipus</i></b> de <b><i>diagnòstic</i></b> s'estableix una modalitat d'<b><i>intervenció diferent</i></b>. Per aquest motiu, s'ha de tenir clara la <b><i>diferenciació diagnòstica</i></b> següent:<br />
<ul>
<li><b><i>Difluències típiques</i></b> (considerades normals).</li>
<li><b><i>Disfèmia límit </i></b>sense problemes associats.</li>
<li><b><i>Disfèmia establerta</i></b> amb factors de risc per a la cronificació. </li>
</ul>
<br />
Partint d'aquests tipus de diagnòstics, es decideix el <b><i>tractament més adequat</i></b> per <b><i>a cada cas</i></b>, els quals s'especifiquen a continuació:<br />
<ul>
<li>Difluències típiques o normals: <b><i>orientacions preventives</i></b> <b><i>a la</i></b><b style="font-style: italic;"> família</b>.</li>
<li>Disfèmia límit sense complicacions de parla, llenguatge o de conducta: <b><i>intervenció sobre l'entorn</i></b>.</li>
<li>Disfèmia establerta acompanyada de factors de risc per a la cronificació: <b><i>tractament global: modificació de l'entorn i intervenció directa amb l'infant</i></b>.</li>
</ul>
<div>
No obstant, <b><i>sempre</i></b> s'ha d'<b><i>intervenir amb la família</i></b>, a vegades de manera exclusiva i d'altres com a complement a la intervenció directa amb l'alumnat. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
(<i>Per tal de conèixer i saber amb més detall en que consisteixen els tres tipus de tractament, consultar el següent enllaç: <a href="http://www.gatastur.com/guia-tartamudez-alumnado/contenidos/contenido.htm">http://www.gatastur.com/guia-tartamudez-alumnado/contenidos/contenido.htm</a> )</i><br />
<br /></div>
A més, els educadors/es han de conèixer que existeix <b><i>una altra diferenciació</i></b> pel que fa referència a la <b><i>intervenció </i></b>amb els infants que tenen disfèmia:<br />
<ol>
<li><b><i><b style="font-style: normal;"><i>Intervenció indirecta</i></b><span style="font-style: normal; font-weight: normal;">: no es pretén directament modificar la fluïdesa del nen/a. </span></i></b></li>
<li><b><i>Intervenció directa</i></b>: s'intervé explícitament sobre la parla del nen/a, les difluències i altres conductes associades.</li>
</ol>
Aquí es presenta un<b><i> vídeo</i></b> sobre el <i>Tractament de la tartamudesa, </i>el qual explica una psicopedagoga experta en l'atenció primerenca.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/GemOee8EA4M" width="450"></iframe>
</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
Tot i així, en <b><i>qualsevol tractament</i></b>, els <b><i>educadors/es</i></b> han de tenir present els següents <b><i>aspectes bàsics</i></b>:</div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Els <b><i>alumnes</i></b> que <i style="font-weight: bold;">tartamudegen </i><b><i>són primer persones</i></b> i després persones que tartamudegen: no només s'han de tenir en compte les difluències sinó altres aspectes importants pel nen/a.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: center;">
<ul style="text-align: justify;">
<li>La <b style="font-style: italic;">tartamudesa </b><b><i>afecta a tota la persona</i></b>: el tractament no s'ha de centrar només en la fluïdesa sinó que també ha tractar els aspectes cognitius, afectius i conductuals.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Les <b><i>persones parlen per a comunicar-se</i></b>, <b><i>no per a ser fluïdes</i></b>: l'objectiu del tractament ha de ser la comunicació, no la fluïdesa, i en tot cas no una fluïdesa total sinó una fluïdesa normal, és a dir, amb possibles difluències normals.</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul style="text-align: justify;">
<li>El <b><i>tractament</i></b> ha d'estar <b><i>adaptat</i></b> al <b><i>cas concret del nen/a</i></b>.</li>
</ul>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"> Les <b><i>persones </i></b>que <b><i>envolten al nen/a</i></b> (família, educadors/es i especialistes) no han d'esforçar-se en explicar-li com ha de parlar<i><b>,</b></i> sinó que han de procurar <b><i>ser bons models de parla</i></b>.</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul style="text-align: justify;">
<li>El <b><i>més important</i></b> és que <b><i>l'alumnat aconsegueixi</i></b> la <b><i>capacitat de parlar</i></b> en <b><i>totes</i></b> les <b><i>situacions comunicatives quotidianes</i></b>. </li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
També, en tots els casos de tractament, les <b><i>recomanacions</i></b> que es fan pel que fa referència a la <b><i>intervenció</i></b> <b><i>a l'aula</i></b> per part dels <b><i>educadors/es </i></b>davant els infants amb dificultats o trastorns de parla són les que s'expliquen a continuació:</div>
<ul>
<li><b><i>Facilitar</i></b> una <b><i>actitud adequada</i></b> davant la <b><i>tartamudesa</i></b>, és a dir, adoptar una actitud positiva davant les difluències, de manera que l'actitud de l'educador/a ajudi a l'infant a sentir-se confiat en quant a l'acte comunicatiu.</li>
</ul>
<ul>
<li><b><i>Parlar lentament</i></b> i donar <b><i>temps</i></b> a l'infant per a <b><i>contestar </i></b>o <b><i>preguntar</i></b>, és a dir, és convenient que l'educador/a no tingui pressa i controli el ritme quan es dirigeix als infants, ja que l'infant amb falta de fluïdesa necessita temps per a planificar i preparar la parla per poder-se expressar de manera controlada. </li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li><b><i>Buscar </i></b><b><i>intencionadament</i></b><b><i> situacions relaxades </i></b>per a <i style="font-weight: bold;">parlar</i> amb l'infant i <b><i>facilitar</i></b> la <b><i>conversa</i></b>, és a dir, si l'ambient de l'aula o el professor/a generen estrès i imposen rapidesa o pressa en les activitats i interaccions, l'infant amb dificultats de fluïdesa pot sentir-se que no té temps suficient per a què l'escoltin. Una actitud tranquil·la i d'escolta davant la falta de fluïdesa de l'infant serveix de model per als altres alumnes. </li>
</ul>
<ul>
<li><i style="font-weight: bold;">Conèixer </i>els diversos <b><i>sistemes</i></b> de <b><i>control </i></b>de la <b><i>parla</i></b> que es poden <b><i>utilitzar</i></b> per <b><i>disminuir</i></b> les <b><i>difluències</i></b>, és a dir, l'educador/a ha de tenir recursos tals com: recitar, cantar, parlar amb una entonació marcada, etc., els quals es poden utilitzar a la classe en moments diversos.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li><i style="font-weight: bold;">Graduar </i>les <b><i>intervencions</i></b> de <b><i>l'infant</i></b>, és a dir, la participació en les tasques de classe que demanden llenguatge és essencial jerarquitzar-les segons el grau de complexitat que hagi detectat l'especialista amb l'ajuda de l'observació de l'educador/a i de l'infant. </li>
</ul>
<ul>
<li><i style="font-weight: bold;">Acceptar respostes </i>de <b><i>poques paraules</i></b> o <b><i>deixar </i></b>que<b><i> contesti </i></b>amb <b><i>una sola</i></b>, és a dir, cal donar i valorar l'opció que l'infant pugui contestar a preguntes amb un "<i>si</i>" o un "<i>no</i>", ja que s'afavoriran situacions més senzilles per ells/es. No forçar-lo a parlar, no acabar-li la paraula o la frase i no donar-li recomanacions de com parlar. </li>
</ul>
<div>
<ul>
<li><b><i>Estimular</i></b> i <b><i>afavorir</i></b> la <b><i>participació </i></b>de<b><i> l'infant</i></b> en les <b><i>activitats</i></b> de l'<b><i>aula</i></b>, és a dir, l'educador/a ha de tenir present la necessitat que l'infant participi dintre de l'aula com qualsevol altre/a. Per tant, no ha de deixar a l'infant amb dificultats de fluïdesa al marge de les activitats programades per a la resta d'alumnes. </li>
</ul>
<ul>
<li><i style="font-weight: bold;">Plantejar objectius comuns</i> amb el/la<b style="font-style: italic;"> logopeda</b> de l'escola o el/la <i style="font-weight: bold;">especialista</i>, és a dir, és necessària la coordinació de l'educador/a amb l'especialista que fa el seguiment, per tal que es puguin plantejar les mateixes perspectives i finalitats en quant a l'evolució de l'infant.</li>
</ul>
<div>
<br /></div>
</div>
<div>
<span style="font-size: large;"><i>"Un <b>tractament apropiat</b> durant aquest moment en la vida d'un infant pot <b>reduir </b>el <b>impacte negatiu</b> de la <b>tartamudesa</b> al llarg del seu <b>desenvolupament</b> i de la seva <b>vida adulta</b>."</i></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkoEimq6JSnX6AyIbUsPsL8xD6VVp1d0qhyphenhyphenZX3T6_UgnWk6hIJpevjboFTWAqMQ0LwGdP5O9tKyyecWJ0IeJPX3Axh9IUJuGCyiuMb7ilvF9fZWAgMGhk67avVLhBTccrveykO0vWY0UO0/s1600/image.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkoEimq6JSnX6AyIbUsPsL8xD6VVp1d0qhyphenhyphenZX3T6_UgnWk6hIJpevjboFTWAqMQ0LwGdP5O9tKyyecWJ0IeJPX3Axh9IUJuGCyiuMb7ilvF9fZWAgMGhk67avVLhBTccrveykO0vWY0UO0/s200/image.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-71550998707536556082012-11-08T22:58:00.000+01:002012-11-19T12:58:23.469+01:00RECURSOS I SERVEIS EDUCATIUS<div style="text-align: justify;">
Actualment, són molts i diversos els <b><i>recursos </i></b>i <b><i>serveis</i></b> que existeixen per poder <b><i>tractar</i></b> i <b><i>atendre</i></b> als <b><i>infants</i></b> amb <b><i>disfèmia</i></b> (o tartamudesa), tant a <b><i>nivell familiar</i></b> com <b><i>professional </i></b>i <i><b>educatiu</b></i>. Seguidament, s'anomenen i s'expliquen aquests recursos i serveis, els quals poden informar, orientar i ser de gran utilitat pels tres contextos ja esmentats. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1. <u style="font-style: italic;">Mètodes i programes per abordar la disfèmia (o tartamudesa infantil)</u>: aquests <b><i>programes</i></b> es <b><i>porten a terme </i></b>en els <b><i>casos</i></b> que els nens/es pateixin <b><i>disfèmia establerta</i></b> acompanyada de factors de risc per a la cronificació.<br />
<br />
Els programes es divideixen en els dos tipus d'intervenció:<br />
<br />
a) <b>Intervenció Directa</b>: </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Entrenament Sistemàtic de la Fluïdesa per a Nens Petits (Systematic Fluency Training for Young Children) (Shine, 1988): </i>aquest programa està molt estructurat per portar-lo a terme de forma individual amb infants de 3 a 9 anys. Planteja <b><i>tasques d'avaluació</i></b> i <b><i>d'intervenció</i></b> amb <b><i>quatre activitats</i></b> principals: (1) identificació de dibuixos, (2) llibre d'històries, (3) relacionar dibuixos i (4) la caixa sorpresa. </li>
</ul>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Teràpia Personalitzada del Control de la Fluïdesa (Personalized Fluency Control Therapy, PFC) (Cooper i Cooper, 2003): </i>és un mètode integrat i directe de treballar amb infants amb disfèmia. L'entrenament de la fluïdesa <b><i>ofereix</i></b> molts <b><i>recolzaments visuals</i></b> per <b><i>ajudar</i></b> a <b><i>l'infant</i></b> a <b><i>identificar</i></b> la seva <b><i>tartamudesa</i></b> i <b><i>desenvolupar estratègies </i></b>per a <b><i>superar-la</i></b>. Les fulles de treball i les activitats estructurades fan que sigui un programa molt útil pels especialistes de les escoles. El <i><b>PCF </b></i>es porta a terme en <b><i>quatre fases</i></b>: (1) identificació i estructuració, (2) anàlisi i enfrontament, (3) orientació de la cognició i la conducta i (4) control de la fluïdesa. El programa es centra en identificar sentiments i actituds cap a la tartamudesa. Es pot utilitzar tant amb infants petits com amb nens/es més grans i, també en grup. L'<b><i>assessorament</i></b> als <b><i>pares</i></b> és un altre dels objectius.</li>
</ul>
<div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Programa de Intervenció en la Tartamudesa (Stutterning Intervetion Program, SIP) (Pindzola, 1987): </i>és un programa per a infants amb dificultats de parla dels 3 als 8 anys. Consta de <b><i>procediments d'avaluació</i></b>, <b><i>assessorament</i></b> als <b><i>pares</i></b> i <b><i>informació</i></b> sobre l'<b><i>entrenament</i></b>. És un programa directe de tractament de la fluïdesa controlant la complexitat lingüística de les habilitats de la parla. El protocol planteja la diferenciació entre la tartamudesa primerenca i les difluències normals, establint criteris per a determinar si un infant necessita ajuda o no. També inclou informació per a pares i educadors/es en forma de pautes i assessorament a les persones significatives per a l'infant. </li>
</ul>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Sistema de Desenvolupament de la Fluïdesa per a Nens Petits (The Fluency Development System for Young Children, TFDS) (Meyers i Woodford, 1992): </i>aquest és un plantejament cognitiu del tractament de la fluïdesa per a infants fins als 9 anys d'edat. Proposa <b><i>avaluació</i></b>, <b><i>intervenció</i></b> i <b><i>activitats</i></b> centrades en l'infant. El programa estableix una <b><i>sèrie d'habilitats</i></b> que es recolzen en <b><i>modalitats tàctils</i></b>, <b><i>motores</i></b>, <b><i>visuals</i></b>, <b><i>auditives</i></b> i que <b><i>faciliten </i></b>la <b><i>comprensió</i></b> de <b><i>l'infant</i></b> en quant a les "<b><i>regles</i></b>" necessàries per al <b><i>desenvolupament</i></b> de la <b><i>fluïdesa</i></b>. Al mateix temps, es treballen les situacions difícils per la comunicació i l'assessorament als pares. </li>
</ul>
<div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Entrenament Motor de la Parla (Speech Motor Training) (Riley i Riley, 1985; 1999): </i>és un model per al diagnòstic i tractament d'infants difluents. Planteja <b><i>dos factors</i></b> que <b><i>augmenten </i></b>la <b><i>tartamudesa</i></b>. Per una banda, els <b><i>aspectes intrapersonals </i></b>que estan en l'infant i, per altra banda, els <b><i>interpersonals</i></b> que estan fora de l'infant. Els <b><i>factors interns</i></b> dels infants estan relacionats amb el llenguatge i són trastorns motors orals. Davant d'aquestes <b><i>dificultats motores</i></b>, proposen un <b><i>entrenament motor </i></b>que es realitza amb la producció de conjunts de síl·labes amb una vocalització precisa,<i style="font-weight: bold;"> </i>un flux d'aire suau, una seqüenciació adequada i una velocitat apropiada per a l'edat. L'abordatge dels <b><i>factors interpersonals</i></b> <b><i>implica</i></b> a l'<b><i>infant</i></b> i als seus <b><i>interlocutors</i></b>. </li>
</ul>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Programa de Regles per a la Fluïdesa (Fluency Rules Program, FRP) (Runyan, 1999): </i>aquest programa està dissenyat <b><i>especialment </i></b>per <b><i>contextos escolars</i></b>, en teràpia individual o en grup. És un programa de <b><i>tractament</i></b> de la <b><i>fluïdesa</i></b> amb principi de <b><i>modificació</i></b> de la <b><i>conducta</i></b>. El FRP consta d'una sèrie de <b><i>regles</i></b> que <b><i>faciliten</i></b> la <b><i>parla fluïda</i></b>. Per recordar i aplicar la regla, proposa diverses claus lingüístiques, que són necessàries per l'aprenentatge de les normes de fluïdesa. Algunes regles són: parlar lent, regular la respiració de la parla, mantenir la veu activada suaument, dir la paraula només una vegada, etc.</li>
</ul>
</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<ul style="text-align: start;">
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Programa de Fluïdesa Monterrey (The Monterey Fluency Program, MFP) (Ryan i Ryan, 1999): </i>com la resta de teràpies, incideix en el <b><i>tractament </i></b>de la <b><i>fluïdesa</i></b> però amb una <b><i>base conductual</i></b>, plantejant que la tartamudesa és una conducta apresa. Proposa que el programa s'utilitzi amb els infants més petits que encara no tinguin dificultats molt greus. Seguint els principis operants, s'estableixen <b><i>tres fases </i></b>per a la <b><i>producció</i></b> d'una <b><i>parla fluïda</i></b>: <b><i>establiment</i></b>, <b><i>generalització</i></b> i <b><i>manteniment</i></b>. Insisteix en la importància de l'<b><i>aplicació</i></b> de <b><i>reforços</i></b> i les<b><i> instruccions</i></b> pas a pas. </li>
</ul>
<ul style="text-align: start;">
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Programa Lidcombe (The Lidcombe Program of early stuttering intervention) (Onslow i Packman, 2001): </i>aquest programa està dedicat a la intervenció primerenca en els infants tartamuts. Utilitza <b><i>mètodes operants</i></b> i són els <b>pares</b> els qui <b><i>ho porten a terme</i></b>. Les contingències s'apliquen premiant (reforçant) la parla sense tartamudejar i corregint la parla tartamudejada. A través de visites setmanals, s'ensenya als pares a administrar el tractament al seu fill/a i a mesurar la gravetat de la tartamudesa de l'infant. Els <b><i>components</i></b> d'aquest programa són l'<b><i>entrenament</i></b> dels <i><b>pares</b></i>, les <b><i>mesures</i></b> de la <b><i>parla</i></b>, el <b><i>premi</i></b> al <b><i>parlar lliurement</i></b> de la <b><i>tartamudesa</i></b>, la <b><i>correcció</i></b> de la <b><i>parla tartamudejada</i></b>, la<b><i> resolució </i></b>de <b><i>problemes</i></b> i el<b><i> manteniment</i></b>. Les <b><i>webs </i></b>on s'explica el <b><i>programa </i></b>en qüestió:<i> <a href="http://www.ttm-espana.com/archivo/programa_lidcombe.pdf">Programa Lidcombe</a> i <a href="http://www.ttm-espana.com/archivo/manual_lidcombe_es.pdf">Manual Lidcombe</a></i></li>
</ul>
<div>
<ul style="text-align: start;">
<li style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">Altres programes: </i>Programa ERA-SM (Relaxació Fàcil dels Moviments de la Boca, Gregory, 1999); Increment Gradual de l'Extensió i Dificultat (Ryan, 1979); Mètode d'Extensió Prolongada de l'Articulació (Ingham, 1999); Programa pel Desenvolupament de la Fluïdesa en Preescolars (Culp, 1984); Control Directe de la Tartamudesa Infantil (Wall i Myers, 1995)<i>; i</i> Easy Does It-2 (Heinze i Jonson, 1987).</li>
</ul>
<br />
b) <b>Intervenció Indirecta</b>:<br />
<ul>
<li>Grups de Pares i Nens (Conture, 1999).</li>
<li>Prevenció de la Tartamudesa Primerenca (Gottuald i Starkweather, 1999).</li>
<li>Teràpia d'Interacció Pares-Fills (Rustin, 1996).</li>
</ul>
<br />
2. <i><u>Especialistes que poden intervenir en el tractament de la disfèmia</u></i></div>
<div>
<ul>
<li>Logopeda.</li>
<li>Especialista en llenguatge i parla.</li>
<li>Especialista en audició i llenguatge.</li>
<li>Psicopedagog/a.</li>
<li>Psicòleg/a.</li>
<li>Pediatre/a.</li>
<li>Educador/a.</li>
</ul>
<div>
<br /></div>
<div>
3. <i><u>Fundacions i organitzacions, on es pot dirigir l'interessat/da</u></i><br />
<i><u><br /></u></i>
<b><i>3.1 </i></b><b style="font-style: italic;">Fundación Española de la tartamudez: </b>TTM-España és una fundació sense ànim de lucre que la seva missió és ajudar a totes aquelles persones que es troben afectades de tartamudesa per intentar millorar la seva qualitat de vida. TTM-España ha estat creada per persones i pares/mares de nens/es que tartamudegen amb la finalitat d'informar i conscienciar als pares, docents, professionals de la salut i al públic en general, i crear cursos d'especialització per a logopedes a la Fundació. </div>
</div>
<div>
<ul>
<li><i><u>Objectius generals</u></i></li>
<li>Desenvolupar i sostenir els projectes que tinguin per objectiu l'ajuda a les persones tartamudes.</li>
<li>Fomentar la investigació sobre tartamudesa.</li>
<li>Facilitar la interacció i comunicació entre tartamuts, pares/mares de nens/es que tartamudegen, professionals que tracten la tartamudesa i investigadors/es.</li>
<li>Conscienciar a la societat sobre la naturalesa i la problemàtica de la tartamudesa i les necessitats dels tartamuts/des.</li>
<li>Facilitar el desenvolupament de perspectives interdisciplinàries per a la prevenció i maneig de la tartamudesa.</li>
</ul>
<ul>
<li><i><u>Com contactar</u></i></li>
</ul>
<div>
<i> </i>C/ Aragó, 403-405, Entresòl B</div>
<div>
<br /></div>
<div>
08013 Barcelona (Espanya)</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Tel.: 93 237 91 93 / e-Mail: ttm_es@yahoo.es </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Web: <a href="http://www.ttm-espana.com/">http://www.ttm-espana.com </a></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div>
<b><i>3.2 </i></b><b style="font-style: italic;">Associació Catalana de la Tartamudesa: </b>aquesta associació forma part de la mateixa <i>Fundación Española de la tartamudez</i>, esmentada anteriorment. </div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCvuPOc9V5SljBMp68h3f1P3kOghKZGhtqQIQAjldLONBfziWcs59L6y16TPPBfU9kf7zewaAHkfD0by0dzzMCVk4hVE2NqMvtRm3UGXavrWgCue718Zkfqunz7pszT-sTcgdL7Pyr6H6N/s1600/tartamudo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCvuPOc9V5SljBMp68h3f1P3kOghKZGhtqQIQAjldLONBfziWcs59L6y16TPPBfU9kf7zewaAHkfD0by0dzzMCVk4hVE2NqMvtRm3UGXavrWgCue718Zkfqunz7pszT-sTcgdL7Pyr6H6N/s320/tartamudo.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><i>3.3 </i></b><b style="font-style: italic;">Fundación Americana para la Tartamudez: </b>la Stuttering Foundation of America (SFA) és l'organització sense finalitat de lucre més antiga en aquesta especialitat. Aquesta és mundialment reconeguda com a font fidedigna d'informació sobre la tartamudesa.<br />
<br />
La SFA lliura batalles en tots els fronts, des del de la investigació científica fins el traçat del mapa genètic i la lluita per a conscienciar al públic en general. La SFA ofereix serveis, recolzament i ajuda a totes les persones que tartamudegen i els seus familiars. Manté una línea directa gratuïta i contesta unes 24.000 trucades a l'any.</div>
<br />
Publica 24 llibres, 21 vídeos i 16 follets sobre la tartamudesa. Envia més de 800.000 exemplars de publicacions a l'any als que tartamudegen, als seus familiars, als terapeutes de la parla (anomenats foniatres o logopedes en alguns països), als pediatres, als metges de capçalera, als hospitals, a les clíniques, als dispensaris, a les escoles bressol, a les biblioteques i a altres persones i entitats que tenen contacte amb les persones que tartamudegen. També, ofereix un paquet d'informació destinat als pares/mares de nens/es amb possible tartamudesa. Inclou follets gratis i una llista de recursos professionals.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxYNFeYWjxNNDEHdHa5hTSRv8yLi1mAcg9arbjZkEWgoIW08J-U_Ve12eGzJF4lyZVl4oiKa5iUyVDHFSCiwS13bQjQwNUrAJqbIWEg8341cje4tP2eGWThU1MfV83OsbLyrwOeJ1ezVyo/s1600/logo.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxYNFeYWjxNNDEHdHa5hTSRv8yLi1mAcg9arbjZkEWgoIW08J-U_Ve12eGzJF4lyZVl4oiKa5iUyVDHFSCiwS13bQjQwNUrAJqbIWEg8341cje4tP2eGWThU1MfV83OsbLyrwOeJ1ezVyo/s1600/logo.gif" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiOrdjV6XubEhGSyt_jr6Eh-EfJqr4lbKJ9Y20Ftdn0P351PiwrYzylD0sbBDvxDWYYI_Qzp7DjE_kpiK7YP9q6onSF__cuHR843ziBint7fOJeE_YQxoOUP8BUV_0S2ISZfkINJ6MFn6e/s1600/art.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiOrdjV6XubEhGSyt_jr6Eh-EfJqr4lbKJ9Y20Ftdn0P351PiwrYzylD0sbBDvxDWYYI_Qzp7DjE_kpiK7YP9q6onSF__cuHR843ziBint7fOJeE_YQxoOUP8BUV_0S2ISZfkINJ6MFn6e/s1600/art.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<ul>
<li><i><u>Com contactar</u></i></li>
<li>Web:<a href="http://www.tartamudez.org/"> http://www.tartamudez.org</a></li>
</ul>
<div>
<ul>
<li>A continuació, es pot visualitzar un <b><i>vídeo</i></b> que va realitzar la pròpia <i>Fundación Americana de la Tartamudez</i>, el qual tracta sobre les <b><i>idees</i></b>, <b><i>pensaments</i></b> i <b><i>opinions</i></b> de diversos <b><i>nens/es disfèmics</i></b> o tartamuts <b><i>envers</i></b> el <b><i>trastorn</i></b> en qüestió. </li>
</ul>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<span style="text-align: justify;"><i style="font-weight: bold;">3.4 Altres organitzacions </i>que ofereixen informació, guia, ajuda i suport envers el trastorn de la tartamudesa són les següents</span><span style="text-align: justify;">:</span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><i>National Stuttering Association.</i></li>
<li style="text-align: justify;"><i>Stuttering Home Page Chat Room.</i></li>
<li style="text-align: justify;"><i>University of Wisconsin Family Village Stuttering Page.</i></li>
<li style="text-align: justify;"><i>Stuttering Home Page.</i></li>
<li style="text-align: justify;"><i>The Canadian Stuttering Association.</i></li>
<li style="text-align: justify;"><i>International Stuttering Association.</i></li>
<li style="text-align: justify;"><i>K12 Academics Stuttering Page.</i></li>
<li style="text-align: justify;"><i>University College London's Archive of Stuttered Speech (UCLASS). </i></li>
</ul>
Gemma Cuberohttp://www.blogger.com/profile/11898516998412865715noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-56691685979410354962012-11-07T23:53:00.000+01:002012-11-19T12:58:51.039+01:00PER SABER-NE MÉS...<ul>
</ul>
<b><i>1. Articles d'interès</i></b><br />
<ul>
<li style="text-align: justify;">Fernando Cuesta Momblona: <i><a href="http://www.ttm-espana.com/view.php?page=escuela_sociedad&lang=es" target="_blank">De la escuela a la sociedad. La tartamudez: inevitable compañera</a>.</i></li>
</ul>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Claudia Groesman:<i><b> </b><a href="http://www.ttm-espana.com/archivo/guia_docentes.pdf" target="_blank">La<b> </b>tartamudez. Guía para docentes</a>.</i></li>
</ul>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Alicia Fernández Zúñiga: <i><a href="http://www.ttm-espana.com/archivo/guia_padres.pdf" target="_blank">La tartamudez. Guía para padres</a>.</i></li>
</ul>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Eduardo Gallego: <i><a href="http://www.ttm-espana.com/view.php?page=psicoanalisis&lang=es" target="_blank">Tartamudez y psicoanálisis</a>. </i></li>
</ul>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li>Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació: <i><a href="http://issuu.com/rfito1/docs/tartamudesa_web/1?mode=window" target="_blank">Manual de la tartamudesa</a>.</i></li>
</ul>
</div>
<b><i>2. Enllaços i vídeos d'interès</i></b><br />
<ul>
</ul>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Blog de pares. La tartamudesa: ajuda'ls i sobretot deixa'ls parlar!</li>
</ul>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<center>
</center>
<center>
</center>
<center>
</center>
<center>
</center>
<center>
</center>
<center>
<object align="middle" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" height="143" id="SRP576937IE" width="307"><param value="always" name="allowScriptAccess" /><param value="http://www.catradio.cat/ria/players/audio/srp/srp.swf" name="movie" /><param value="high" name="quality" /><param value="true" name="swliveconnect" /><param value="#ffffff" name="bgcolor" /><param value="false" name="menu" /><param value="transparent" name="wmode" /><param name="flashvars" value="item=576937&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" /><embed id="SRP576937" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="item=576937&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" menu="false" allowScriptAccess="always" align="middle" name="SRP576937" width="307" height="143" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://www.catradio.cat/flash/srp.swf" swliveconnect="true" wmode="transparent"></embed></object></center>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<ul>
<li>La tartamudesa.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: center;">
<object align="middle" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" codebase="http://fpdownload.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=9,0,0,0" height="143" id="SRP514395IE" width="307"><param value="always" name="allowScriptAccess" /><param value="http://www.catradio.cat/ria/players/audio/srp/srp.swf" name="movie" /><param value="high" name="quality" /><param value="true" name="swliveconnect" /><param value="#ffffff" name="bgcolor" /><param value="false" name="menu" /><param value="transparent" name="wmode" /><param name="flashvars" value="item=514395&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" /><embed id="SRP514395" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" flashvars="item=514395&skin=http://www.catradio.cat/flash/skin_srp_cr_embed.swf&text=2&autoPlay=false" menu="false" allowScriptAccess="always" align="middle" name="SRP514395" width="307" height="143" bgcolor="#ffffff" quality="high" src="http://www.catradio.cat/flash/srp.swf" swliveconnect="true" wmode="transparent"></embed></object></div>
<br />
<ul>
<li><a href="http://www.tv3.cat/videos/3400151/Superar-la-tartamudesa-br-" target="_blank">Superar la tartamudesa: El cas d'en Pau</a>.</li>
</ul>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li>El paper dels pares de nens/es amb tartamudesa.</li>
</ul>
</div>
<center>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="236" src="http://www.youtube.com/embed/61mmwigKHGU" width="420"></iframe></center>
Marta Fajardohttp://www.blogger.com/profile/02305842442370578551noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-23063232134240799342012-11-06T01:11:00.000+01:002012-11-19T12:59:14.381+01:00CURIOSITATS!<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Sabíeu que, tot i el impacte negatiu que causa el trastorn de la disfèmia en la majoria de les persones que el pateixen, existeixen persones que han aconseguit fer d'aquest el seu major motor per a superar-se? </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Coneixeu a aquestes persones i les seves històries d'èxit!</span></div>
<br />
<ul>
<li><b><i>Anthony Hopkins</i></b></li>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBlzo7DKRqT_Doc_86M23YaEMiu8-P0xqTNc6hRw8XsZD9fKCzwTW3fxg22v1l3YbrkwsiL88MI-A4GyD7pEQ21anFDEObjZAkrFOuJyZEXdJiXoJUwwhuIGTiY7M23w13dpHk6cMCsdgi/s1600/3039478_249px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBlzo7DKRqT_Doc_86M23YaEMiu8-P0xqTNc6hRw8XsZD9fKCzwTW3fxg22v1l3YbrkwsiL88MI-A4GyD7pEQ21anFDEObjZAkrFOuJyZEXdJiXoJUwwhuIGTiY7M23w13dpHk6cMCsdgi/s1600/3039478_249px.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Era una persona molt solitària, perquè no sabia què dir a la gent. A més, era tímid i solia balbucejar i bavejar. Va passar l'escola de manera improductiva i, per aquest motiu, va decidir internar-se en l'art. Quan tenia 15 anys, va ser encoratjat per a convertir-se en actor, i avui és reconegut mundialment pel seu llegendari paper del "<i>Doctor Hannibal Lecter</i>", el qual va donar-li un Oscar al 1992. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><b><i>Bruce Willis</i></b></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiSP3NKN2rOkyqGjSYCZkDTvXTveL56jR5e7pDGkuHmahT9OWtJLFTvMvkD4qKEXs2iS-GM-SRR3glOtTHHmihbp36X_srUMuzL_DXp6POLdZUf_MTPcD9zsYdleZ6n3zn1B1zqr-YE4WM/s1600/3039474_249px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiSP3NKN2rOkyqGjSYCZkDTvXTveL56jR5e7pDGkuHmahT9OWtJLFTvMvkD4qKEXs2iS-GM-SRR3glOtTHHmihbp36X_srUMuzL_DXp6POLdZUf_MTPcD9zsYdleZ6n3zn1B1zqr-YE4WM/s1600/3039474_249px.jpg" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Després de la separació dels seus pares, aquest va ingressar a l'escola secundària, on els seus problemes de fluïdesa de la parla van ser molt notoris. Els seus companys/es el molestaven amb sobrenoms fent referència al seu trastorn. No obstant, Willis es va adonar que, a dalt de l'escenari, la seva tartamudesa desapareixia, ja que li era més fàcil expressar-se a sobre d'una tarima. Des d'aleshores, va començar a actuar i el seu pas per la secundària li va ser més còmode, convertint-se en el President del Consell Estudiantil i en un membre actiu del club de drama. Encara avui dia, té moments en els que tartamudeja i és considerat un dels millors actors de tots els temps. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<ul>
<li><b><i>Winston Churchill </i></b></li>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Za6nDNVtGCw6aTle6uAzXHiVujJrJJeNntYqkolBuZTF2fZqShbemX26kDMz0QppQ-rOXa6Hwj5le9IdGEySfQ0nDg9na9lUjz80vZxpSawntf1FtrNM8YBPp_wh3jaHfFMM7rwdKywa/s1600/3039480_249px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2Za6nDNVtGCw6aTle6uAzXHiVujJrJJeNntYqkolBuZTF2fZqShbemX26kDMz0QppQ-rOXa6Hwj5le9IdGEySfQ0nDg9na9lUjz80vZxpSawntf1FtrNM8YBPp_wh3jaHfFMM7rwdKywa/s1600/3039480_249px.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Una de les seves característiques era el tartamudeig. Ell mateix es descrivia com una persona amb un impediment a la parla però va treballar constantment per a superar-lo. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Churchill és considerat un dels oradors més importants de tots els temps, amb discursos que van servir d'inspiració als britànics en temps de guerra. Actualment, la Fundació de Tartamudesa Americana utilitza la seva imatge com un dels seus exitosos models a seguir. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><b><i>James Earl Jones</i></b></li>
</ul>
<div>
<b><i><br /></i></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg__Og-2RmYsR24igK5yg_91AdJUvUdPVKBoXZGn0UswSyCQHYxuExJDXV8zfW9Wh9e3-SGLmQWLhQfoHaLOL3PRmAE2EpTjk0nprH51lBVCRRRyaJmWQwPIZEOVS53BVMHEfDZ0Zbr-RlG/s1600/3039473_249px+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg__Og-2RmYsR24igK5yg_91AdJUvUdPVKBoXZGn0UswSyCQHYxuExJDXV8zfW9Wh9e3-SGLmQWLhQfoHaLOL3PRmAE2EpTjk0nprH51lBVCRRRyaJmWQwPIZEOVS53BVMHEfDZ0Zbr-RlG/s320/3039473_249px+(1).jpg" width="240" /></a></div>
<div>
<b><i><br /></i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dels herois de Hollywood per tenir una de les veus més reconegudes: Jones li va donar vida al personatge de Darth Vader a "<i>Star Wars</i>" i a Mufasa, el pare de Simba, al "<i>Rey León</i>". Ningú s'imaginaria que de nen era quasi mut per la seva tartamudesa severa, la qual li va durar al voltant de vuit anys. Ell recorda les burles que rebia a l'escola, i atribueix la seva recuperació a un professor d'anglès que el va introduir al món de la poesia. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<ul>
<li><b style="text-align: left;"><i>Lewis Carroll</i></b><b style="text-align: left;"><i> </i></b></li>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr4FfUhBLvU002wZyhJdA8FtjQRrIC4CXlavf2G-llrKqSsWpxd-I94CG_cEssmxeEey61ThmempyVYKluh_fJ4PVOpYv_1ZiNpG95BI4PUPD-W9Bx-erC33Bp6NGqAD3PH9l3qTStUfA4/s1600/3039476_249px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgr4FfUhBLvU002wZyhJdA8FtjQRrIC4CXlavf2G-llrKqSsWpxd-I94CG_cEssmxeEey61ThmempyVYKluh_fJ4PVOpYv_1ZiNpG95BI4PUPD-W9Bx-erC33Bp6NGqAD3PH9l3qTStUfA4/s1600/3039476_249px.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Carroll tartamudejava igual que els seus germans. No obstant, això no va ser un impediment pel seu desenvolupament en societat. Vivint en una època on les habilitats artístiques pròpies eren la única forma de diversió, Carroll sabia com arreglar-se-les, ja que cantava molt bé i no tenia por escènica. El seu entusiasme el va portar a escriure un clàssic infantil: "<i>Alícia en el País de las Maravillas</i>". </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<ul>
<li><b><i>Scatman John</i></b></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuyUQjN2qCTuKcExulBiGpd9PJXyCL9rVYdxRNTYJi6m55oh5T3Ek2OHxOfqmT82t9PhcsIAifQRA3fh3WekGumSgWflB1-rW3AXOi115OiA3T8GQCYt5NkHd00icOeRpDetLzajjeHIfL/s1600/3039477_249px.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuyUQjN2qCTuKcExulBiGpd9PJXyCL9rVYdxRNTYJi6m55oh5T3Ek2OHxOfqmT82t9PhcsIAifQRA3fh3WekGumSgWflB1-rW3AXOi115OiA3T8GQCYt5NkHd00icOeRpDetLzajjeHIfL/s1600/3039477_249px.jpg" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest músic americà va ser destacat en el jazz. Va tenir una infantesa dolorosa degut al seu problema amb la tartamudesa, però als 12 anys va començar a estudiar piano, fet que li va fer desenvolupar el seu costat artístic. Per tant, això va compensar-li el seu trastorn de la parla. </div>
<div style="text-align: justify;">
"<i>El piano em va donar una forma de parlar. Jo m'amagava darrere d'ell perquè tenia por d'expressar-me", </i>va dir John.</div>
<div style="text-align: justify;">
Després, es va convertir en un artista reconegut que va vendre milions d'àlbums en tot el món: "<i>Vaig fer del meu gran defecte la meva gran virtut.</i>" </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li><b><i>Marilyn Monroe</i></b></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPEeUfzXL8bFTsl2PjePSF5nUFsbKcfuu-mp63Oub9dsajZ04Ll6D7rQE1tLvjjB3EQ8L9RcnCk9IQnRJNHmTipWr-3encdJxOhFTN4GnVGIs7uZYd3Wuf-quM_OUXI_bkiStlP7EYGjgZ/s1600/Marilyn-Monroe-11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPEeUfzXL8bFTsl2PjePSF5nUFsbKcfuu-mp63Oub9dsajZ04Ll6D7rQE1tLvjjB3EQ8L9RcnCk9IQnRJNHmTipWr-3encdJxOhFTN4GnVGIs7uZYd3Wuf-quM_OUXI_bkiStlP7EYGjgZ/s320/Marilyn-Monroe-11.jpg" width="233" /></a></div>
<div>
<b><i><br /></i></b></div>
<div>
Va ser la icona de la sexualitat als anys 50-60. A més d'amagar els seus romanços i amants, l'actriu amagava la seva tartamudesa. Es diu que la seva veu suau i sensual, la qual va captivar a tants dels seus "fans", era la seva manera d'amagar aquest trastorn que tenia des de la infantesa. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<ul>
<li><b><i>Marc Anthony </i></b></li>
</ul>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja1NfsKLMXIr-jiqIjtvDYwvagQQj2ZDDboNUmXxvHZzu_U_wBv73FaYZLuy5C0PGZuN4sdlD386QrvtEbKvu6eOZE3QthN0qUptuojKqD-Txdd6r2KCBVwD6AuHkygWD7skSjQmEiGa8X/s1600/4d4309eab937956f54000000_anthony.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="239" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja1NfsKLMXIr-jiqIjtvDYwvagQQj2ZDDboNUmXxvHZzu_U_wBv73FaYZLuy5C0PGZuN4sdlD386QrvtEbKvu6eOZE3QthN0qUptuojKqD-Txdd6r2KCBVwD6AuHkygWD7skSjQmEiGa8X/s320/4d4309eab937956f54000000_anthony.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El cantant va confessar que era tartamut de petit. Era tant gran la seva angoixa quan es volia comunicar, que preferia cantar abans que parlar. "<i>D'aquí va néixer aquest respecte que tinc per la música</i>", va dir en una entrevista en els Billboard Latinos. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<ul>
<li><b><i>Nicole Kidman </i></b></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8fEmS8cIYL07VCvp2cyHD5T8eXzgn0cBGz59WUfejqtQ8Sy7Nfzikcee3O_u1nu7nxsH3yYSGi51PS58LUv1daL1dh7iPtUiSJsrYw7-4QP9l5oHb_oJSbTbd4CW0fUBw7Qpdu4vkc9A1/s1600/nicole_kidman.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8fEmS8cIYL07VCvp2cyHD5T8eXzgn0cBGz59WUfejqtQ8Sy7Nfzikcee3O_u1nu7nxsH3yYSGi51PS58LUv1daL1dh7iPtUiSJsrYw7-4QP9l5oHb_oJSbTbd4CW0fUBw7Qpdu4vkc9A1/s320/nicole_kidman.jpg" width="240" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
L'actriu va dir a Starpulse que la pel·lícula "<i>The King's Speech" </i>la sensibilitzar de manera especial. "<i>Jo vaig patir de tartamudesa, i recordo a totes les persones dient-me: pensa, organitza el què vols dir i després parla</i>". Kidman diu que aquest trastorn va ser, en part, el què la va impulsar a ser actriu. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<ul>
<li><b><i>Eric Roberts</i></b></li>
</ul>
</div>
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkdH0iK0_zlr8AVbdd7ewW3xBKQyV6XRK8df1neDkbZ2KEJP0VruXzOhU_tNJrqvHhGtPyEyNdBCdG570dHCfcXd6NMvifzHl1pvyaGNJoJVgx0BlO6Y03lA_qYXc-p8Rx6klXfLlSZ2mi/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkdH0iK0_zlr8AVbdd7ewW3xBKQyV6XRK8df1neDkbZ2KEJP0VruXzOhU_tNJrqvHhGtPyEyNdBCdG570dHCfcXd6NMvifzHl1pvyaGNJoJVgx0BlO6Y03lA_qYXc-p8Rx6klXfLlSZ2mi/s1600/images.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A una entrevista amb "<i>The Stuttering Foundation</i>", Roberts va recordar que li entrava pànic quan de nen havia de llegir a la classe. "<i>Sempre memoritzava el paràgraf</i>". Assegura que, encara que va passar per les teràpies corresponents, avui dia, continua tenint moments de tartamudesa. "<i>El més important és acceptar-nos com som</i>", va aconsellar el germà de Julia Roberts. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><b><i>Porky</i></b></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRiOLgCdrqCyqbMbDa1BfCEYBfr_VRXTtka0h_LEGJruF4XleTKEbu4N5kCjX3E99Gw1hVHD-Bn63mp_xzs2HHtKpo9nloVk-73jn8kQSIk_pa8cJegrWUTwdaxBW9_RgnNZXaaVxpTxI1/s1600/4d4309eab937956f54000000_porky_pig-CORT.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="281" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRiOLgCdrqCyqbMbDa1BfCEYBfr_VRXTtka0h_LEGJruF4XleTKEbu4N5kCjX3E99Gw1hVHD-Bn63mp_xzs2HHtKpo9nloVk-73jn8kQSIk_pa8cJegrWUTwdaxBW9_RgnNZXaaVxpTxI1/s320/4d4309eab937956f54000000_porky_pig-CORT.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Sens dubte, el tartamut més famós és el porquet Porky, de Looney Toons. Encara que Warner va ser demandat per "<i>The National Stuttering Project</i>", el qual acusava al porquet de no ser una bona figura de la tartamudesa, la veritat és que Porky va aconseguir fer parlar a tots sobre la disfèmia. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La seva <b><i>parla especial</i></b> i la seva <b><i>famosa frase</i></b>: "<i><b>Es, es, es, es... Eso es todo amigos!</b></i>", van captivar a tot el públic.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<ul><div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/mDr7mTrYthU" width="420"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<li><i style="font-weight: bold;">El monarca Jorge VI</i></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpbvT1hUou-739q9ql3oEL2R51dZFcxNjbydvtWgUHqFL_KGoxh2j9KHMbhgcfADJ_PFbbXOAwIZkDa7-rR132pyt1ne-iNZpMsoASiZUMKaC_T3UmXID3dThFAsi40vzd7k_D9CtYgrGP/s1600/jorge_vi_galeriaApaisada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpbvT1hUou-739q9ql3oEL2R51dZFcxNjbydvtWgUHqFL_KGoxh2j9KHMbhgcfADJ_PFbbXOAwIZkDa7-rR132pyt1ne-iNZpMsoASiZUMKaC_T3UmXID3dThFAsi40vzd7k_D9CtYgrGP/s320/jorge_vi_galeriaApaisada.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div>
Va ser un noi tímid i acomplexat, amb una tartamudesa provocada per diversos traumes de la infantesa. No estava previst que es convertís en rei, ja que el tro estava destinat al seu germà gran, però aquest va abdicar per casar-se amb una divorciada americana. Era incapaç de pronunciar discursos en públic (particularment curiós resulta el fet que no podia pronunciar la lletra "k", pel que li resultava impossible referir-se a sí mateix com "the king"). Jorge va superar els seus problemes de pronunciació gràcies a la teràpia d'un logopeda australià i aspirant a actor anomenat Lionel Logue. El tractament va durar deu mesos, al llarg dels quals el sobirà i el seu instructor van tenir 82 sessions de terapia.<br />
<br />
D'aquest <b><i>personatge històric</i></b> i <b><i>famós</i></b> es va <b><i>crear</i></b> una <b><i>pel·lícula</i></b> anomenada "<b><i>El discurso del rey</i></b>", la qual narra els esforços del monarca Jorge VI d'Anglaterra per a superar el seu trastorn de tartamudesa. Aquesta pel·lícula va ser un dels films més taquillers de l'any 2010, i es va perfilar com un dels dos favorits pels Oscar 2011.<br />
<br />
A continuació, es pot visualitzar el<b><i> tràiler</i></b> de la <b><i>pel·lícula</i></b> en qüestió:<br />
<br />
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/KpssjoKZK1w" width="420"></iframe><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Per últim, dir que al llarg de la història han existit molts <b><i>personatges cèlebres</i></b> (Charles <b><i>Darwin</i></b>, Miguel de <b><i>Cervantes</i></b>, <b><i>Moisés</i></b>, entre d'altres) <b><i>afligits</i></b> per aquest<b><i> trastorn de disfèmia </i></b>o tartamudesa, i que <b><i>van aconseguir superar-la</i></b> amb força o <b><i>transformar-la</i></b> en una gran virtut. </li>
</ul>
</div>
Marta Fajardohttp://www.blogger.com/profile/02305842442370578551noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-65714845779905025732012-11-05T01:26:00.000+01:002012-11-19T12:59:35.020+01:00REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES<div style="text-align: justify;">
Aquest blog ha estat creat a partir d'una gran recerca bibliogràfica, de la qual les <b><i>referències més rellevants</i></b> són les que es presenten a continuació: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<ul>
<li style="text-align: justify;">Fernández Zúñiga, A. (2008). <i>Guía de intervención logopédica en tartamudez infantil. </i>Madrid: Síntesi.</li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBf7wlWByU8Rp_ESOM89MPs-fekeOk8VG9a-9wUHhUEYIrfI6l0hJhUVLLfcFd19yNLTHcl3yX2kaWMoHOyA9DY7tBqk7yGsWfO5glLZ1WzL60UtNEDg8jlsTf8CRYB5060Wd9DpZCtv0d/s1600/guia-de-intervencion-logopedica-en-tartamudez-infantil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBf7wlWByU8Rp_ESOM89MPs-fekeOk8VG9a-9wUHhUEYIrfI6l0hJhUVLLfcFd19yNLTHcl3yX2kaWMoHOyA9DY7tBqk7yGsWfO5glLZ1WzL60UtNEDg8jlsTf8CRYB5060Wd9DpZCtv0d/s200/guia-de-intervencion-logopedica-en-tartamudez-infantil.jpg" width="138" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li>Fernández Zúñiga, A. & Caja del Castillo, R. (2008). <i>Tratamiento de la tartamudez en niños. Programa de intervención para profesionales y padres. </i>Barcelona: Masson.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpNFMlAB9wXKZsB_TZ_guigP5pGhSTtiq40T2sLan1Q5Yu60J_e4leymaE4o60GtOJDaFdi69AH1KQx70nk8TQ4TWlTOnZnwweE9_OHw1YeHzzxr5fmwnMUvhuc6WGOrxrzvlq5Hv1OTEw/s1600/04.tratamientodelatartamudez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpNFMlAB9wXKZsB_TZ_guigP5pGhSTtiq40T2sLan1Q5Yu60J_e4leymaE4o60GtOJDaFdi69AH1KQx70nk8TQ4TWlTOnZnwweE9_OHw1YeHzzxr5fmwnMUvhuc6WGOrxrzvlq5Hv1OTEw/s200/04.tratamientodelatartamudez.jpg" width="150" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li>Rodríguez Morejón, A. (2003). <i>La tartamudez: naturaleza y tratamiento. </i>Barcelona: Herder Editorial. </li>
</ul>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqUhmoSrrxzWTlLGYbPQCe-fBkeQifcjrLxYQWY4CWpvOiIyd_jDwkTp228zNsW4M-EfDq5OnYyAHk3OB8kC43Mtu_weXKxj9O6LBAl1GavI2_gBF-8ZNF1A3urfDrsVUM0vlGtvHtWohR/s1600/41nq1-GMEQL._SL500_AA240_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqUhmoSrrxzWTlLGYbPQCe-fBkeQifcjrLxYQWY4CWpvOiIyd_jDwkTp228zNsW4M-EfDq5OnYyAHk3OB8kC43Mtu_weXKxj9O6LBAl1GavI2_gBF-8ZNF1A3urfDrsVUM0vlGtvHtWohR/s200/41nq1-GMEQL._SL500_AA240_.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: left;">Salgado, A. (2008). <i>Manual práctico de la tartamudez. </i>Madrid: Síntesi.</li>
</ul>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNqzisw_5aGVNwoM-EZ_dYy8EfHSXlAcK-7Y5Nl4RrVQnUwAHNXVq2nuOFbap7ViDXztaNwrVOUDnVq4ts-FYhuROILC911k1t6NBeVtchDiypG67bVZgk1T_SYmZ3bMwqdgoKeniUsEYP/s1600/08.manualpracticodetartamudez.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNqzisw_5aGVNwoM-EZ_dYy8EfHSXlAcK-7Y5Nl4RrVQnUwAHNXVq2nuOFbap7ViDXztaNwrVOUDnVq4ts-FYhuROILC911k1t6NBeVtchDiypG67bVZgk1T_SYmZ3bMwqdgoKeniUsEYP/s200/08.manualpracticodetartamudez.jpg" width="150" /></a></div>
<br />
<br /></div>
Marta Fajardohttp://www.blogger.com/profile/02305842442370578551noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2947179015439567112.post-25859766178089154362012-11-04T17:43:00.000+01:002012-11-25T21:11:34.013+01:00PARTICIPA I COMPARTEIX...<div style="text-align: justify;">
<span style="color: magenta; font-size: large;"><i style="background-color: white;">Ànims educadors/es i pares/mares, després de la vostra visita per aquest espai, no dubteu en compartir les vostres idees, experiències, vivències, suggerències, recursos.., tot allò que pugui ser útil per conèixer, treballar i tractar el trartorn de la disfèmia infantil!</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
Marta Fajardohttp://www.blogger.com/profile/02305842442370578551noreply@blogger.com0