ALTRES TRASTORNS ASSOCIATS

La disfèmia (o tartamudesa) s'associa amb els trastorns de fluïdesa i ritme, el qual és un concepte més ampli que engloba uns altres tipus de trastorns, com ara la taquifèmia. D'aquesta manera, la taquifèmia s'entén com un trastorn, tant del processament de la parla com del llenguatge, que es caracteritza per una parla ràpida, dirítmica, esporàdica, desorganitzada i, freqüentment, amb errors d'articulació. Les persones que la pateixen són completament inconscients de la dificultat i no les preocupa. L'acceleració de la parla no sempre està present, però el trastorn del llenguatge quasi sempre apareix. El trastorn presenta diferents manifestacions, les quals engloben símptomes en les següents dimensions:

• Cognitiva: pobre control, inadequada organització dels pensaments, baix nivell d'atenció, impulsivitat (verbal i no verbal), etc.
• Lingüística: a nivell perceptiu s'observen dificultats en l'escola i trastorns en la lectura. Les dificultats en l'expressió són més clares: problemes en la sintaxi, freqüents interjeccions i revisions, paraules comodins, etc. En l'escriptura, es produeixen errors semblants: escriptura desestructurada amb omissió de lletres i síl·labes, i canvis de paraules.
• Pragmàtica: no respecten adequadament els torns de paraula i no mantenen els temes de conversa.
• De parla: canvis bruscs en la velocitat de la parla o el volum de la veu. Això dóna la impressió d'una parla difluent, sense que necessariament existeixi tartamudesa. També, com a símptoma pot ser la taquilàlia, les equivocacions a l'hora d'utilitzar les paraules, els errors articulatoris i els errors de parla com, per exemple, les deformacions i omissions de sons, reducció de grups consonàntics, etc.
• Motriu: presència de dèficits, tant en motricitat grossa com en motricitat fina. A nivell de motricitat de parla, són freqüents les repeticions de síl·labes, paraules i frases. A més, altres símptomes motrius són la respiració dirítmica i els problemes per a coordinar respiració i fonació.

Altres trastorns del llenguatge i de la parla que presenten símptomes semblants a la disfèmia o problemes de fluïdesa són els que es presenten a continuació:

• Afàsia expressiva: pèrdua parcial o total del llenguatge expressiu com a resultat d'algun tipus de lesió al sistema nerviós central. Aquestes persones solen presentar problemes persistents de fluïdesa. D'aquesta manera, amb freqüència experimenten dificultats per trobar les paraules i tracten de compensar-ho amb substitucions o circumloquis.
• Apràxia de la parla: pèrdua o deteriorament de la coordinació i seqüència dels moviments de la parla. Com a conseqüència del problema, poden aparèixer problemes de fluïdesa.
• Disàrtria: trastorn de l'articulació com a resultat d'alguna lesió neurològica, les conseqüències del qual són alteracions en el to o el moviment dels músculs fonedors. Determinats sons o conjunts de sons deixen de produir-se correctament o es veuen suprimits o substituïts per altres. També poden presentar-se problemes de respiració, fonació o prosòdia que provoquen pauses irregulars, absència de síl·labes o sons i ganyotes facials.
• Difonia espàstica: es tracta d'una contracció involuntària en la musculatura laríngia que produeix símptomes similars a la tartamudesa.
• Retard del llenguatge: en alguns nens/es amb retard del llenguatge poden aparèixer certes difluències associades a dificultats per a pronunciar certs fonemes, síl·labes o paraules.
• Síndrome de la Tourette: desordre neurològic caracteritzat per la presència de tics i moviments o frases involuntàries. Trastorn que apareix abans dels 18 anys i es relaciona amb un anormal metabolisme de la dopamina. La tercera part de les persones amb aquest síndrome tartamudegen.