Quan el/la docent observa i detecta que un dels seus alumnes té dificultats en la parla, ha de seguir les següents orientacions:
- Informar a la família.
- Consulta preventiva amb l'especialista del trastorn en qüestió i entrevista entre aquest, l'infant i la seva família, per tal d'intercanviar informació i que l'especialista realitzi el procés d'avaluació-intervenció.
- Tractament i intervenció conjunta entre els/les especialistes, els educadors/es i les respectives famílies.
El tractament de la disfèmia és divers, és a dir, per a cada tipus de diagnòstic s'estableix una modalitat d'intervenció diferent. Per aquest motiu, s'ha de tenir clara la diferenciació diagnòstica següent:
Partint d'aquests tipus de diagnòstics, es decideix el tractament més adequat per a cada cas, els quals s'especifiquen a continuació:
- Difluències típiques (considerades normals).
- Disfèmia límit sense problemes associats.
- Disfèmia establerta amb factors de risc per a la cronificació.
Partint d'aquests tipus de diagnòstics, es decideix el tractament més adequat per a cada cas, els quals s'especifiquen a continuació:
- Difluències típiques o normals: orientacions preventives a la família.
- Disfèmia límit sense complicacions de parla, llenguatge o de conducta: intervenció sobre l'entorn.
- Disfèmia establerta acompanyada de factors de risc per a la cronificació: tractament global: modificació de l'entorn i intervenció directa amb l'infant.
No obstant, sempre s'ha d'intervenir amb la família, a vegades de manera exclusiva i d'altres com a complement a la intervenció directa amb l'alumnat.
(Per tal de conèixer i saber amb més detall en que consisteixen els tres tipus de tractament, consultar el següent enllaç: http://www.gatastur.com/guia-tartamudez-alumnado/contenidos/contenido.htm )
A més, els educadors/es han de conèixer que existeix una altra diferenciació pel que fa referència a la intervenció amb els infants que tenen disfèmia:- Intervenció indirecta: no es pretén directament modificar la fluïdesa del nen/a.
- Intervenció directa: s'intervé explícitament sobre la parla del nen/a, les difluències i altres conductes associades.
Tot i així, en qualsevol tractament, els educadors/es han de tenir present els següents aspectes bàsics:
- Els alumnes que tartamudegen són primer persones i després persones que tartamudegen: no només s'han de tenir en compte les difluències sinó altres aspectes importants pel nen/a.
- La tartamudesa afecta a tota la persona: el tractament no s'ha de centrar només en la fluïdesa sinó que també ha tractar els aspectes cognitius, afectius i conductuals.
- Les persones parlen per a comunicar-se, no per a ser fluïdes: l'objectiu del tractament ha de ser la comunicació, no la fluïdesa, i en tot cas no una fluïdesa total sinó una fluïdesa normal, és a dir, amb possibles difluències normals.
- El tractament ha d'estar adaptat al cas concret del nen/a.
- Les persones que envolten al nen/a (família, educadors/es i especialistes) no han d'esforçar-se en explicar-li com ha de parlar, sinó que han de procurar ser bons models de parla.
- El més important és que l'alumnat aconsegueixi la capacitat de parlar en totes les situacions comunicatives quotidianes.
També, en tots els casos de tractament, les recomanacions que es fan pel que fa referència a la intervenció a l'aula per part dels educadors/es davant els infants amb dificultats o trastorns de parla són les que s'expliquen a continuació:
- Facilitar una actitud adequada davant la tartamudesa, és a dir, adoptar una actitud positiva davant les difluències, de manera que l'actitud de l'educador/a ajudi a l'infant a sentir-se confiat en quant a l'acte comunicatiu.
- Parlar lentament i donar temps a l'infant per a contestar o preguntar, és a dir, és convenient que l'educador/a no tingui pressa i controli el ritme quan es dirigeix als infants, ja que l'infant amb falta de fluïdesa necessita temps per a planificar i preparar la parla per poder-se expressar de manera controlada.
- Buscar intencionadament situacions relaxades per a parlar amb l'infant i facilitar la conversa, és a dir, si l'ambient de l'aula o el professor/a generen estrès i imposen rapidesa o pressa en les activitats i interaccions, l'infant amb dificultats de fluïdesa pot sentir-se que no té temps suficient per a què l'escoltin. Una actitud tranquil·la i d'escolta davant la falta de fluïdesa de l'infant serveix de model per als altres alumnes.
- Conèixer els diversos sistemes de control de la parla que es poden utilitzar per disminuir les difluències, és a dir, l'educador/a ha de tenir recursos tals com: recitar, cantar, parlar amb una entonació marcada, etc., els quals es poden utilitzar a la classe en moments diversos.
- Graduar les intervencions de l'infant, és a dir, la participació en les tasques de classe que demanden llenguatge és essencial jerarquitzar-les segons el grau de complexitat que hagi detectat l'especialista amb l'ajuda de l'observació de l'educador/a i de l'infant.
- Acceptar respostes de poques paraules o deixar que contesti amb una sola, és a dir, cal donar i valorar l'opció que l'infant pugui contestar a preguntes amb un "si" o un "no", ja que s'afavoriran situacions més senzilles per ells/es. No forçar-lo a parlar, no acabar-li la paraula o la frase i no donar-li recomanacions de com parlar.
- Estimular i afavorir la participació de l'infant en les activitats de l'aula, és a dir, l'educador/a ha de tenir present la necessitat que l'infant participi dintre de l'aula com qualsevol altre/a. Per tant, no ha de deixar a l'infant amb dificultats de fluïdesa al marge de les activitats programades per a la resta d'alumnes.
- Plantejar objectius comuns amb el/la logopeda de l'escola o el/la especialista, és a dir, és necessària la coordinació de l'educador/a amb l'especialista que fa el seguiment, per tal que es puguin plantejar les mateixes perspectives i finalitats en quant a l'evolució de l'infant.
"Un tractament apropiat durant aquest moment en la vida d'un infant pot reduir el impacte negatiu de la tartamudesa al llarg del seu desenvolupament i de la seva vida adulta."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada