QUÈ ÉS LA DISFÈMIA?

El terme disfèmia o tartamudesa infantil es caracteritza per una sèrie d'interrupcions intermitents i involuntàries del curs de la parla, conegudes com a difluències, les quals apareixen amb una freqüència inusual. De la mateixa manera, es poden observar signes d'esforç o moviments en alguna part del cos associats a les dificultats de la parla. El trastorn en qüestió pot variar en funció de les circumstàncies que envolten al nen/a mentre aquest parla (pressió comunicativa de la situació, l'actitud del interlocutor, el tema de conversa, etc.). Pot ser de dos tipus:

1. Disfèmia progressiva: és la més freqüent. Habitualment, comença a la primera infància, és a dir, entre els 2 i els 4 anys. Té un origen gradual.
2. Disfèmia adquirida: pot succeir a qualsevol edat, un cop desenvolupat un patró de parla normal, i té un inici sobtat, imprevist. Aquest tipus de disfèmia pot estar associada a:
• Trastorns neurològics: com a conseqüència d'una lesió constatada al sistema nerviós central.
• Trastorns psicològics: com a conseqüència d'una experiència traumàtica forta, clarament establerta, i sol aparèixer habitualment de forma més tardana. 

 

Per tant, es tracta d'un trastorn del llenguatge i la parla, concretament, un trastorn relacionat amb la fluïdesa i el ritme. No obstant, hi ha altres trastorns relacionats amb el llenguatge i la parla, entre els quals es poden trobar:

• Trastorns del llenguatge:
• Afàsies: motora, sensorial, anomia, transcortical, etc.
• Síndromes específics: agrafia, alèxia, sordesa de la paraula, etc.
• Trastorns específics del desenvolupament del llenguatge:
• Disfàsies.
• Retard del llenguatge.
• Trastorn lleus d'origen emocional o ambiental.
• Trastorns del llenguatge associats a altres patologies:
• Associats a deficiència mental.
• Associats a deficiències motores centrals.
• Associats a autisme.
• Associats a trastorns psicopatològics i psiquiàtrics.
• Trastorns de lectura i escriptura:
• Dislèxies.
• Trastorns de comprensió lectora.
• Disgrafia.
• Discalcúlia.
• Trastorns d'audició:
• Sordeses.
• Hipoacúsies.
• Trastorns de l'articulació:
• Dislàlies funcionals.
• Disàrtries.
• Disglòssies.
• Associats a altres trastorns.
• Trastorns de veu:
• Trastorns de la fonació: disfonies.
• Trastorns de la ressonància: rinolàlies.
• Trastorns específics del desenvolupament de la parla.