SIGNES D'ALERTA I COMPORTAMENTS MÉS HABITUALS

El trastorn es manifesta de múltiples formes, les quals depenen de com aparegui el nen/a al llarg de la seva evolució i de les característiques que presenti en quant a la seva personalitat i temperament. Per una banda, els signes d'alerta que presenta la disfèmia o tartamudesa són els següents:
  • Elements central de la parla del tartamut/da:
    • Repeticions de sons, síl·labes, paraules o frases: "Ti-ti-tinc ga-ga-gana".
    • Prolongació de sons, síl·labes, paraules o frases: "M'agrada la xoooooocolata".
    • Bloqueigs audibles o silenciosos (pauses en la parla): "C_omenço".
  • Manifestacions verbals i vocals secundàries:
    • Baixa intensitat de veu, ritme monòton, parla "amb falset", excessiva velocitat o lentitud, etc.
    • Circumloquis: "Es va fer mal a la-a la i li feia mal...".
    • Substitucions de paraules.
    • Interjeccions: "Ehh", "Ohh", "Mm", etc.
    • Alteracions de la pronunciació: "Ataracament", en comptes de "Atracament".
    • Paraules fragmentades o incompletes: "Et to-et toca".
 
 
Per altra banda, els comportaments més habituals que tenen les persones que presenten aquest tipus de trastorn són els següents:
  •  Respostes motores:
    • Sons anòmals: respiració sorollosa, xiulets, esclafits, esbufecs, etc.
    • Ganyotes facials: parpelleig, moviments d'ulls, front arrugat, llavis comprimits, etc.
    • Posició i moviments del cap: cap estirat, pobre contacte ocular, mirades disperses, etc.
    • Moviments de coll, braços, mans, cames o peus associats a la parla.
  • Reaccions emocionals:
    • Pors condicionades a: paraules, sorolls, situacions, persones, etc.
    • Emocions durant els tartamudeigs: ansietat, frustració, culpa, vergonya, depressió, etc.
    • Actituds negatives cap a la parla, cap a sí mateix i les seves capacitats, baixa autoestima, etc.
  • Respostes fisiològiques:
    • Respiració: intents de parlar durant la inspiració, baixa taxa respiratòria, parades completes momentànies de la respiració, irregularitats en la successió de cicles respiratoris, etc.
    • Fonació: excessiva tensió muscular de la laringe, irregularitats en el ritme de vibració de les cordes vocals, fixacions momentànies de les cordes vocals en posició oberta o tancada, contracció simultània dels músculs abductor i adductor de la laringe, etc.
    • Articulació: descoordinació entre articulació i fonació, moviments lents i imprecisos dels músculs articulatoris, elevada tensió dels músculs articulatoris, tremolors en els músculs articulatoris, etc.
  • Conductes d'escapament:
    • Substitució de paraules.
    • Anticipació de paraules perilloses i recerca de substituts o circumloquis.
    • Aplaçament de la paraula temuda.
    • Parlar més ràpid.
    • Utilitzar frases més curtes o més simples. Contestacions breus.
    • Acabar aviat les converses.
    • Parlar en un to molt baix.
    • Preparar les frases amb antelació.
    • Intents de forçar l'articulació.
    • No mantenir contacte ocular.
    • No iniciar conversacions ni fer preguntes.
    • Evitar parlar amb desconeguts o persones d'autoritat.
    • Evitar parlar d'un mateix i dels seus sentiments i emocions.
    • Dir "no sé" en comptes de contestar.
    • Parla plana, desproveïda d'afecte.
    • No parlar ni llegir en públic.
    • Poca participació a classe. Timidesa extrema.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada